Emil Forsberg
La batuta de Suècia
El 10 s’ha erigit en el líder dels nòrdics. Un equip que ha anat de menys a més en l’Eurocopa i que ja somia en grans objectius
El mig del Leipzig ha fet tres gols que han servit als suecs per acabar líders del grup E
suècia va iniciar el seu camí per l’Eurocopa de manera dubitativa contra Espanya, en què només la consistència del seu porter, Olsen, va evitar una derrota clara. Aquell partit posava en dubte qui havia de liderar el combinat nòrdic per fer un pas ferm i decidit cap als vuitens. Suècia sempre ha tingut talent en les seves files, però li ha costat equilibrar el seu bloc per trobar resultats consistents en els últims anys. Zlatan Ibrahimovic, que havia decidit tornar a jugar per aquesta Eurocopa era el futbolista amb més jerarquia dins i fora de la gespa. La seva lesió d’última hora va deixar orfe d’un líder ferm el combinat de Janne Anderson. Calia trobar un futbolista que aixequés el cap, i redimensionar les incògnites d’una Suècia que tenia capacitat per passar a vuitens de final però que també podia quedar despenjada en la fase de grups.
Enmig dels dubtes generats pel fluix partit contra Espanya, totes les mirades es concentraven en Emil Forsberg. El migcampista de 29 anys era, per talent, experiència i jerarquia, l’home que havia d’agafar la batuta de Suècia en aquesta Eurocopa i acompanyar els joves talents com el davanter de la Real Sociedad Alexander Isak i el migcampista del Juventus Dejan Kulusevski. Tot i això, Forsberg mai s’ha revelat com un futbolista de gaire caràcter. Més aviat tot el contrari. És d’aquells jugadors capaços de signar partits lluminosos i perdre’s en l’efervescència de l’èxit recent fins a caure en la inconsistència. De fet, Emil Forsberg ha deixat mostres del seu gran talent en el Leipzig. El conjunt de la Bundesliga el va fitxar del Malmö a canvi de 4 milions d’euros el 2015, però mai ha acabat de fer el salt a un equip de més categoria per aquesta irregularitat i una certa fredor que el persegueix de manera regular. El talent el té, però li costa trobar la cadència adequada per mostrar-lo amb la regularitat que exigeix el futbol d’elit que es juga en els grans transatlàntics europeus.
El primer tast contra Espanya va ser pobre, però Suècia va començar a carburar en la segona jornada del Grup E, quan es va veure les cares amb Eslovàquia. Partit dur, espès i de difícil digestió que es va desbloquejar gràcies al dinamisme d’Alexander Isak i culminat per la sang freda, des del punt de penal, d’Emil Forsberg, per donar un triomf clau a la seva selecció. En aquell partit contra Eslovàquia, Forsberg va agafar la responsabilitat de dirigir el seu equip amb la complicitat d’Isak. Però la demostració que Suècia ja tenia un lideratge intern ferm i segur va arribar en l’últim partit de la fase de grups contra Polònia. Forsberg no va necessitar ni dos minuts per fer el primer gol del partit i encarrilar el triomf de Suècia com a primera de grup signant un doblet que només va guanyar emoció per la rèplica de Robert Lewandowski. Claesson va signar el triomf definitiu en el temps afegit, però les medalles i els mèrits tenien un nom: el 10 de Suècia. “Pot marcar la diferència en qualsevol partit i contra qualsevol rival”, advertia el seleccionador suec, Janne Anderson, que anava més enllà en la seva valoració del rol de Forsberg davant Polònia. “Va estar fantàstic. Té la capacitat d’elevar el nivell quan més el necessitem”, rematava del tècnic. Ara el 10 de Suècia veu com el talent que té es multiplica amb la presència de Dejan Kulusevski, allunyat els últims dies per haver estat positiu de Covid, i que va debutar contra Polònia deixant mostres del seu gran talent i elevant el nivell dels nòrdics. Un conjunt suec que ha iniciat l’Eurocopa amb molts dubtes però s’ha refet i ara està anant de menys a més en un torneig curt en què les sensacions i l’estabilitat mental és clau per passar eliminatòries. I aquí la Suècia comandada pel ciclotímic Forsberg encara no ha dit la seva última paraula. El rival de vuitens serà Ucraïna, i els suecs són favorits.