Una decepció més, ara a Rússia 2018, semblava ja l’última bala de Leo Messi per intentar transcendir amb la samarreta del seu país. Amb l’adeu de Javier Mascherano, un dels grans bastions de la generació del 10, ja s’intuïa l’inici de la desintegració d’un equip sobre el qual s’havien dipositat sempre expectatives disparades, sempre prèvies a grans decepcions, inclosa la derrota en fins a tres finals: una de mundial i dues de copa Amèrica.

Enmig d’un panorama desolador, la banqueta albiceleste va caure en mans d’algú sense experiència ni aparentment el carisma necessaris per afrontar la tempesta, un Leonel Scaloni que ja d’entrada tampoc va tenir l’escalf de Diego Armando Maradona, la veu que més ha marcat l’opinió pública en un país on el debat futbolístic és constant. “Scaloni no pot ni dirigir el trànsit”, va dir El Diego.

Enmig d’un ambient de desolació, en què ja no s’intuïa un nou cicle perquè Messi pogués canviar el rumb de la història, l’Argentina ha redescobert el mètode, les idees que un dia van regir les estructures de la seva federació i que duien el segell inequívoc de José Pékerman, seleccionador sub-20 entre el 1994 i el 2001 i de l’absoluta en el 2004 i el 2006. Sota la seva direcció, Scaloni va jugar el mundial sub-20 de Malàisia el 1997 i, amb ell altres figures com ara les de Pablo Aimar, Walter Samuel o Diego Placente, avui membres del cos tècnic d’una selecció argentina que s’ha redescobert i que, després de vèncer en la copa Amèrica en territori brasiler, s’il·lusiona amb la possibilitat d’anar a un mundial i ser competitiva. “És difícil generar-li a Messi un context com el que tenia al Barça, però sí que diria que l’Argentina enyora una figura com la de Pékerman, algú que no només seleccionava futbolistes, sinó que els ajudava a créixer i que treballava els equips sota una mateixa idea futbolística”, va explicar Placente en una entrevista a L’Esportiu a finals del 2015. Sis anys després, l’albiceleste sembla haver recuperat la sintonia, amb un equip en què el desembarcament de sang nova per envoltar Messi ha desembocat en un equip que s’entén sobre la gespa i que també es protegeix fora. “Scaloni va agafar la selecció en un moment molt delicat i sempre va tenir molt clar el que volia. Ha anat reforçant les seves idees a poc a poc i té un mèrit enorme el que està fent”, ha reconegut el mateix Messi sobre un Scaloni que en la matinada de diumenge a dilluns va tenir un dels seus millors partits com a entrenador de l’Argentina, amb una victòria sòlida contra l’Uruguai que va destapar les essències de l’era Pékerman, amb el record per exemple del mundial del 2006 quan l’albiceleste va fer un gol a Sèrbia després de 26 passades, un minut sense perdre la pilota. El toc de Paredes, Lo Celso o De Paul i la profunditat de Nico González o Lautaro Martínez acompanyen ara amb harmonia el talent d’un Messi que està gaudint més que mai vestit d’albiceleste. I tot, amb la pirada de Scaloni i el record de Pékerman per bandera.