Albert Jorquera i Fortià (Bescanó, 3-3-1979) ha passat de ser un futbolista professional a convertir-se en un conegut joier de Girona. El porter del Girona fins aquesta setmana va anunciar públicament ahir, 11 d'agost del 2010, que deixa el seu equip i la pràctica activa del futbol per sempre més. Amb 31 anys, a l'exjugador del Barça ja no el sedueix el futbol i té ganes de canviar. Jorquera no està saturat del futbol, ni pensa que ja ho ha fet tot en l'esport d'elit. Vol fer altres coses, com ara posar-se al capdavant del negoci familiar de joieria. Jorquera deixa el Girona tot i que li quedaven dos anys més de contracte, i ja té substitut, Roberto Santamaría (Las Palmas).

Jorquera va acomiadar-se ahir de manera pública a la sala de premsa de Montilivi. Acompanyat dels seus assessors Álvaro Pelegero i Arturo Canales, l'exporter gironí va arribar cap a les dotze del migdia a l'estadi del Girona. Va enraonar una estoneta amb el tècnic, Raül Agné; l'entrenador de porters, Toni Jiménez Sistachs, i el delegat, Javi Galiano, a l'entrada principal de Montilivi, i va fer temps per explicar, durant vint minuts, per què, amb 31 anys, es retira com a jugador en actiu. A Jorquera li interessa ara fer altres coses i no es veu preparat per entrenar-se i lluitar amb Dani Mallo per la titularitat del Girona. «El que penso és que és el moment de ser honest amb mi mateix i amb el Girona. Per competir a aquests nivells, s'han de tenir les ganes, la concentració i la motivació per poder rendir al màxim nivell. Això ho tinc claríssim», va explicar.

El permís del club.

Agraït i privilegiat.

Jorquera va admetre que comunicava un pèl tard el fet que es retira, però que l'estiu havia estat mogut. L'exporter va comentar que es considerava un privilegiat per haver estat futbolista tant de temps. Format en el Bescanó i el Vilobí, Jorquera va estar en el Barça quinze anys, dels quals sis en el primer equip. Va passar pel Vilobí i també va jugar a Mataró i a Ceuta.