A 365 dies d’un mundial de sol i ombres
Un dels mundials més polèmics de la història, per la sospita de vulneració dels drets humans a Qatar, comença a restar dies
El clima obliga per primer cop a moure tot el calendari
El compte enrere està en marxa per a un dels mundials de futbol més atípics de la història. Una copa del món banyada pel sol del desert i al mateix temps víctima d’ombres infinites des del dia en què la FIFA va decidir que la pilota rodaria en un país, Qatar, sense cap tradició futbolística però agraciat amb reserves de petroli que el converteixen actualment en una economia dominant al planeta. De la tria del petit territori situat al golf Pèrsic –també de Rússia 2018– com a seu de la copa del món 2022 en va sorgir una de les arestes del famós FIFAgate, investigació policial que va forçar la renúncia de l’aleshores màxim mandatari del futbol mundial, Joseph Blatter, i la detenció de diversos mandataris acusats de rebre suborns per atorgar els mundials a tots dos països, amb la fiscalia de Nova York duent a terme la investigació. Mentre aquesta seguia el seu curs, però, ja ningú va posar en suspens l’organització del de Qatar, nació disposada a millorar la seva imatge a través de l’esport, una estratègia impulsada des de ja fa anys amb la compra d’un club de futbol com el PSG i el patrocini d’altres de gran suport social com són el Barça i el Boca Juniors.
A favor dels qatarians, un múscul econòmic infinit i la promesa d’un mundial únic, amb seus d’ultimíssima generació ubicades a pocs quilòmetres les unes de les altres i sempre amb la capital, Doha, com a epicentre de l’esdeveniment. En contra, un grapat de sospites sobre la vulneració dels drets humans a què s’ha sotmès molts dels treballadors que han aixecat les infraestructures i el fet d’haver de modificar tot el calendari del futbol mundial per fugir de les temperatures que durant l’estiu europeu sacsegen el seu dia a dia. Encara que en un primer moment es va intentar dissuadir la crítica adduint la instal·lació d’aire condicionat dins dels estadis per combatre els més de 40 graus que podia haver-hi durant els partits, finalment la FIFA va decidir sacsejar tot el calendari i que el mundial es disputés el mes de desembre, quan Qatar sol fluctuar entre els 20 i els 30 graus.
Sota la immensitat de Doha, ciutat de gratacels i capaç de guanyar espai al mar amb illes artificials de gran luxe, hi ha l’ombra de les condicions en què han de treballar els obrers per tenir a punt els vuit estadis on s’ha de disputar l’esdeveniment. Segons una investigació publicada al febrer pel diari The Guardian, que ha estat una permanent font de denúncia, haurien perdut la vida des de l’inici de les tasques uns 6.500 treballadors, tots ells arribats de països com l’Índia, el Pakistan, Bangladesh, Sri Lanka i el Nepal. Una xifra que segons el rotatiu seria encara superior, ja que estats com Kenya i Filipines no han volgut publicar les xifres. Qatar assegura que els contractes amb les constructores inclouen clàusules per preservar els drets humans. No ho veu així tampoc Amnistia Internacional, que ha publicat diversos informes amb testimonis que donen fe de condicions molt precàries en les quals han treballat els obrers. “El mundial de la vergonya”, es titula un d’ells, en què defineix la situació laboral com a extrema: “Vam veure persones vivint en situació d’amuntegament, de falta d’higiene i de seguretat”. L’organisme, a més, parla de “treballs forçats” i exposa algun cas en què el treballador va haver de pagar 4.000 dòlars a un agent de contractació per poder desembarcar a Qatar. “Déu sap que hi ha dies que no puc seguir endavant, que tot se’m fa massa gran.... L’únic que em manté amb vida és pensar en els meus fills”, va declarar Sakib, un jardiner de Bangladesh a Amnistia Internacional, una veu que posa forma a les ombres sobre les quals s’ha cimentat el mundial 2022.
La pilota es fa lloc
A 365 dies del mundial, la competició comença a albirar-se i ja són tretze les seleccions que hi tenen assegurada la participació. Amb solvència han reservat plaça les dues gegants de Sud-amèrica, el Brasil i l’Argentina, que intueix l’últim ball de Leo Messi. D’Europa, campiones del món com Espanya, França i Anglaterra hi seran presents, a més de Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Països Baixos, Sèrbia i Suïssa. Totes elles immensitats futbolístiques al costat d’una amfitriona, Qatar, que, dirigida per un català, Fèlix Sánchez, s’ha preparat a consciència per intentar fer un paper digne, amb una inversió de capital en formació que ha dut el país a disputar competicions com la copa Amèrica o la copa Or, a més d’aconseguir com a gran èxit la seva primera copa d’Àsia el 2019. Enmig de la voràgine de la classificació, destaca també l’angoixa de països com Itàlia i Portugal, obligades a jugar-se el futur en una repesca laboriosa al continent europeu o una Uruguai que, malgrat ser bicampiona mundial i un país sempre extremadament competitiu, viu dies difícils i ara mateix està fora de les places mundialistes a la Conmebol.