Dimensió Nagelsmann
Versàtil tàcticament i amb una gran confiança en les seves idees, el nou tècnic del Bayern viu ja amb normalitat una vida precoç que es va dinamitar amb només 28 anys
Era una constant la temporada passada, quan sortia l’alineació del RasenBallsport Leipzig, el fet de no saber com situar els 11 futbolistes sobre el terreny de joc. Segons recull el portal alemany Transfermarkt.de, el seu arquitecte, el precoç Julian Nagelsmann (Landsberg am Lech, Alemanya, 1987), va disposar de sis maneres diferents els seus futbolistes al llarg del curs, amb el 3-4-1-2 i el 4-2-3-1 com a sistemes dominants, però sempre amb matisos, des del 3-5-2 fins al 4-3-3. Klostermann, Halstenberg i Mukiele podien jugar indiferentment com a centrals o com a laterals. També com a carrilers. Laimer alguns dies era mig centre, d’altres apareixia com a carriler. Nkunku jugava de tot. Igual que Sabitzer. Fins i tot Dani Olmo, a qui li va costar al principi agafar-se a la idea, va haver d’acceptar diferents rols.
Insultantment jove per agafar les regnes del Bayern de Munic, però alhora àmpliament preparat després d’haver irromput a l’escena professional amb tan sols 28 anys i haver-se convertit així en el tècnic més jove de la història de la Bundesliga quan el Hoffenheim li va entregar una patata calenta, un equip que s’encaminava cap al precipici i al qual va acabar salvant, Nagelsmann és la viva imatge del futbol modern, l’estendard d’una nova era en què els sistemes tàctics es relativitzen per donar pas a un joc dinàmic i en què tot es mou amb una energia desorbitant. De fet, era habitual veure com, una vegada tenia disposat el seu Leipzig sobre el terreny de joc, al cap de 10 minuts Nagelsmann canviava, en un nivell d’intervencionisme que potser al Bayern no és tan latent, ja que els rols estan molt més marcats per la jerarquia dels futbolistes, però que defineix a la perfecció la doctrina d’un entrenador que pràcticament voldria estar dins del camp per moure els seus jugadors. “En això el futbol americà està molt més evolucionat, el quarterback té un auricular i planifica tot el que succeeix amb l’entrenador. El futbol ha d’evolucionar”, ha arribat a declarar un Nagelsmann que viu a mig camí entre el nen que dormia amb els llençols del Bayern al seu poble de Baviera i el que avui arriba als entrenaments en un patinet amb la responsabilitat de convèncer futbolistes de la transcendència de Manuel Neuer, Thomas Müller o Robert Lewandowski. “En cap moment l’hem vist nerviós. És una persona que està molt convençuda de les seves idees i de què vol de nosaltres”, ha manifestat Neuer, 15 mesos més gran que el seu entrenador, i avui subratlla la tasca d’un entrenador que va arribar amb la difícil tasca de substituir l’impecable Hansi Flick i alhora correspondre a l’aposta del Bayern de pagar 25 milions d’euros per ell. Per ara, però, a Nagelsmann no se li intueixen fissures. Ha estat capaç de matisar tàcticament un Bayern que vivia instal·lat en el 4-2-3-1. Per moments, ara dona sortida al joc amb una línia de 3, obre el camp amb un extrem (Coman, per exemple) i amb un lateral (Alphonso Davies generalment), ha aconseguit amplificar la figura de Leroy Sané entre línies i, més enllà d’algun accident, com la contundent derrota en la copa (5-0 contra el Mönchengladbach), manté el rumb d’un Bayern que, tot i estar en mans del nen de les banquetes, d’un entrenador que encara conserva certes faccions infantils, manté el seu posat de tirà del futbol alemany. El gegant de tota la vida, amb un posat refrescant.