Ahir el Figueres i l’Olot s’enfrontaven a Vilatenim en el duel ajornat de la vintena jornada. Els figuerencs havien descansat el cap de setmana, mentre que els olotins havien rebut una golejada dolorosa contra la Pobla de Mafumet (0-4). Segurament això va ser un factor clau, i és que els d’Albert Carbó van acabar aconseguint la victòria per la mínima en un partit molt treballat, en què va manar la major efectivitat de cara a gol del líder, l’Olot, que manté tres punts d’avantatge respecte al Girona B.

El Figueres va sorprendre jugant amb tres centrals i això va descol·locar lleugerament l’Olot, que presentava fins a set canvis respecte a l’onze de dissabte, amb la presència fins i tot de Torra a la porteria. Tot i no estar còmodes, els olotins ho tenien clar. En aquesta lliga no s’hi val a badar i van sortir molt concentrats, decidits a no fer les mateixes concessions que dissabte. Tot i això, les primeres arribades van ser del Figueres, que es va poder avançar en una acció a pilota aturada i en una altra ocasió de Domi Berlanga, que va xutar desviat. Ferrón, amb un xut de puntera que no va trobar, va donar la rèplica de l’Olot en un inici mogut. Quan el partit va baixar les revolucions va arribar el 0-1, precedit d’una possible falta d’Ayala que el Figueres va reclamar. Eloi va connectar amb Xumetra, que dins l’àrea la va baixar amb el pit i va superar Jaime (0-1, 35’).

El gol va ser un bàlsam per a l’Olot, que es treia un pes de sobre, però no hi havia res decidit. I és que el Figueres va vendre molt cara la seva pell i en cap moment va permetre que els d’Albert Carbó estiguessin tranquils durant la segona part. Hauria pogut canviar en el minut 62, però entre Xumetra i Arranz van acabar enviant la pilota al travesser. Va ser la més clara i una de les poques ocasions que va tenir l’Olot per sentenciar, i és que en els últims vint minuts el Figueres va ser qui va generar perill. Primer amb un xut de Pugi, que va obligar Torra a lluir-se (72’), i sobretot en una rematada de cap de Joel Arimany ja en el minut 90 que Èric Vilanova, providencial, va haver de treure sota pals.