Que sigui merescut
El Liverpool i el Madrid s’enfronten a l’Stade de France en la final d’una Champions League marcada per les remuntades inversemblants en les eliminatòries prèvies del conjunt blanc, que aspira al seu catorzè títol
Aquesta nit el món del futbol s’aturarà amb un únic punt d’interès: l’Stade de France de Saint-Denis. Allà, en una gespa acabada de col·locar, cosa que no acaba d’agradar als equips, el Liverpool i el Madrid disputaran la final de la Champions League (21 h, Movistar Liga de Campeones). Només un, després de 90 minuts si és que no hi ha pròrroga ni penals, podrà tocar el cel d’Europa i assolir el gran objectiu de la temporada: aixecar ben amunt la copa orelluda.
És un dia en què els grans noms dels dos equips s’han de deixar veure, i en aquest sentit el Liverpool pot donar les gràcies. I és que després de veure com en les últimes setmanes diversos jugadors importants com Van Dijk, Salah, Fabinho i Thiago han tingut problemes físics, sembla que tots arriben a la final d’aquesta nit en condicions de jugar el partit. Els dos últims, però, són els que hi arriben més justos i podria ben ser que com a mínim un dels dos no jugui des de l’inici al mig del camp i qui ho faci sigui el capità Jordan Henderson. L’anglès ja sap què és aixecar el títol de campió de la Champions, perquè ho va fer el 2019 després que el Liverpool superés el Tottenham en la final, però somia tornar-ho a fer. I és que el conjunt red podria estar vivint una de les seves últimes nits de glòria abans de començar a patir una revolució en la plantilla, ja que en les últimes hores s’ha especulat molt amb la possible sortida de Salah i, sobretot, de Mané. Avui, però, l’egipci i el senegalès no es perdran la cita. Una cita que també té un component de revenja per al Liverpool, ja que és la revalidació de la final del 2018 disputada a Kíiv, en què el Madrid va guanyar 3-1 en una nit en què es va lesionar Salah, i recordada sobretot pels errors garrafals del porter Loris Karius.
Camins ben diferents
El que tothom espera és que qui guanyi la Champions sigui qui més s’ho mereixi després de la final d’aquesta nit. És a dir, que si un equip és clarament superior al rival, acabi aconseguint el premi. I és que aquesta edició de la Champions ha viscut capítols de tota mena, sobretot amb el Madrid de protagonista. El conjunt blanc ha arribat a la final després d’eliminar el PSG en els vuitens de final, el Chelsea en els quarts i el Manchester City en la semifinal. Tres eliminatòries en què futbolísticament ha estat inferior en el còmput global de l’eliminatòria, però que ha guanyat per orgull, per rauxa i per alguna cosa més que absolutament ningú seria capaç de definir i qualificar, que és el que li ha permès capgirar totes les eliminatòries en els trams finals de partit. I a això, lògicament,s’hi ha d’afegir el rendiment de Benzema, que, amb quinze gols, és –i serà, perquè el segon de la final és Salah, amb vuit dianes– el màxim golejador de la Champions 2021/22.
Aquest factor que té el Madrid i que li ha permès fer totes les remuntades inversemblants que ha acreditat en aquesta edició de la Champions, també és el que fa que veure’l en una final sigui, pràcticament, un sinònim de guanyar el títol. I és que els blancs, que a més hi arriben amb tota la plantilla a disposició després que Alaba s’hagi recuperat de la lesió i s’entrevegi com a titular, han guanyat les últimes set finals de la Champions League que han disputat. L’última derrota la van encaixar la temporada 1980/81, fa més de 40 anys, i va ser, precisament, contra el Liverpool.
