Estava escrit
El Liverpool s’estavella contra Courtois i una ocasió solitària de Vinícius dona el 14è gran títol europeu al Madrid
El partit va trigar més de 36 minuts a començar per l’allau als accessos al camp
Liverpool 0 Real Madrid 1
LIVERPOOL:Alisson, Alexander-Arnold, Konate, Van Dijk, Robertson, Fabinho, Henderson (Keita, 77’), Thiago (Firmino, 77’), Díaz (Diego Jota, 65’), Salah i Mané.REAL MADRID:Courtois, Carvajal, Militão, Alaba, Mendy, Casemiro, Kroos, Modric (Ceballos, 90’), Valverde (Camavimga, 86’), Vinicius (Rodrygo, 93’)i Benzema.GOLS:0-1 (58’) Vinicius.ÀRBITRE:Clément Turpin (França).PÚBLIC:Uns 80.000 seguidors a l’Estadi de França. La final es va traslladar a París, ja que la primera seu prevista era Sant Petersburg.El Madrid va aixecar la seva 14a Champions amb una recepta ben coneguda: esperar, marcar i resistir. No va caldre marcar en el temps afegit, només aprofitar el primer xut entre els tres pals (Vinícius, 58’) i després encomanar-se a Courtois, que va fer una final memorable amb nou aturades. El Liverpool, sobretot en el primer temps, va ser superior en l’aspecte purament futbolístic, però aquesta copa d’Europa estava destinada a ser guanyada pel Madrid després de les eliminatòries contra el Chelsea, el PSG i el Manchester City. Ancelotti, amb quatre títols (dos amb el Milan i dos amb el Madrid) ja és l’entrenador amb més Champions a la butxaca.
La primera part va ser una demostració empírica de com sobreviu el Madrid a Europa amb la llei, no del mínim esforç perquè els jugadors també corren, sinó amb una de nova. Es tracta de no fer res i esperar que passi alguna cosa. Això és revolucionari en el futbol, i només jugadors amb una confiança i suficiència extraordinàries poden portar-ho a la pràctica.
Qualsevol altre equip, contra un rival com el Liverpool, hauria anat perdent 2-0 en el minut 15. Courtois, que és l’encarregat d’obrir el paraigua mentre els altres jugadors circulen pel camp, ja va intervenir de forma decisiva en una rematada a Salah. En tres minuts de bogeria els anglesos van rematar quatre vegades. En el 20 un altre cop el porter belga va fer un petit miracle aturant un xut letal de Mané, que es va acabar estavellant al pal. El domini va continuar i Alexander-Arnold, Salah i Henderson va tenir bones ocasions davant la passivitat blanca.
El moment Benzema, desaparegut durant 40 minuts, va arribar al 42. Una cadena d’errors impròpia de la defensa del Liverpool va acabar amb la pilota als peus del francès, que va batre Alisson. El VAR va anul·lar el gol després de tres minuts de rellotge. Tal volta no era la final del Madrid, però això no es pot dir mai.
Un xut, un gol
En el segon temps el primer cop que el Liverpool va descuidar l’esquena en tot el partit, Valverde va enviar des de la dreta una passada precisa a Vinícius, que va que no va perdonar dins l’àrea (58’). Primer xut entre els tres pals i gol. Contra això no hi ha antídot possible.
El Madrid es va trobar en el seu escenari ideal. Tots a darrere i a buscar algun contraatac. El Liverpool, en canvi, va començar a mirar amb angoixa el rellotge. Salah va tenir dues ocasions més i Klopp va posar tota la carn a la graella. Diego Jota i Firmino al camp. Va començar l’allau sobre l’àrea blanca. Amb tot, l’última passada, la rematada final i la presa de decisions no van ser les més correctes contra un rival envalentit. La defensa blanca ho rebutjava tot. Semblava impossible que el Liverpool no acabés transformant alguna de les ocasions, però una rere l’altra, com si aquesta copa ja tingués propietari des de fa mesos, acabava sense èxit. Salah va tenir el gol fet en el 82, però un altre cop Courtois, amb una aturada estratosfèrica, va frustrar el príncep d’Egipte de portar el partit a la pròrroga. El belga, és clar, va ser escollit l’home del partit.
Els minuts finals, com era de preveure, van ser els de la impotència. Ancelotti, molt viu, va començar a aturar el partit amb els canvis i els jugadors van aplicar-se en la pèrdua de temps. En saben un niu. I una cosa més important: només un equip en la Champions marca en el temps afegit, i no és precisament el Liverpool. Els jugadors anglesos, que fa pocs dies ja van perdre la lliga a mans del City, van acabar abaixant els braços.
LA DADA
ELS VESTIDORS
Caos a l’entrada de l’estadi
La final també serà recordada per la vergonyosa organització de la UEFA i les autoritats de París en l’accés dels aficionats a l’estadi. El partit va començar 36 minuts tard, després que milers de seguidors acabessin atrapats a l’accés i molts altres saltessin les tanques per accedir al camp sense entrada. L’arribada a l’estadi ja va ser un problema per a tothom, fins i tot per a l’autobús del Liverpool. Els agents de seguretat van ser incapaços de controlar els seguidors del Liverpool sense entrada, que van córrer cap a les grades, fet que va generar un gran problema de seguretat. Al mateix temps molts que sí que havien pagat per veure el partit van quedar fora.
