‘Déjà-vu’

El gran tràngol encara havia d’arri­bar. En els vui­tens de final de la Cham­pi­ons el PSG va que­dar empa­re­llat amb el Real Madrid. En l’anada a París l’equip va pas­sar per sobre dels blancs però només Mbappé va fer diana, a pocs minuts del final. En la tor­nada tot anava pel mateix camí. Gol de Mbappé (39’) i oca­si­ons claríssi­mes per sen­ten­ciar abans que entre Don­na­rumma i Ben­zema arribés una remun­tada que pocs podien ima­gi­nar.

L’argentí, que havia vis­cut eli­mi­na­ci­ons sona­des amb el Barça en les tem­po­ra­des ante­ri­ors, entrava en un ter­ri­tori ben cone­gut, però en un esce­nari en què els xiu­lets es diri­gien per pri­mera vegada cap a la seva per­sona. “No em va agra­dar que hi hagués la meva família i que sen­tis­sin la gent xiu­lant-me, i que els meus fills hagues­sin de pas­sar per això. No hi ente­nien res.” La mai­nada, que de ben petita havia sen­tit ova­ci­ons tro­na­do­res al Camp Nou diri­gi­des al pare, des­co­bria ines­pe­ra­da­ment la situ­ació contrària.

Messi i Ney­mar van ser els des­ti­na­ta­ris de la ira de l’afició de París, que no ente­nia que amb els juga­dors que Qatar va posar a dis­po­sició de Poc­het­tino, aquest no se’n sortís. Aquesta, a més, no era la seva pri­mera gran frus­tració; l’equip ja n’acu­mu­lava unes quan­tes i el seu mar­ca­dor de Cham­pi­ons con­ti­nua a zero.

El futur

En un món ideal, Messi tru­ca­ria al seu bon amic Xavi Hernández, com va fer Dani Alves, i faria de bon fill pròdig. És impen­sa­ble que el mite vivent més gran que té el Barça es pugui aco­mi­a­dar al Camp Nou i segu­ra­ment no ho podrà fer ni jugant en el PSG. Les obres a l’estadi obli­ga­ran l’equip a exi­liar-se al Lluís Com­panys la tem­po­rada 2023/24. Messi encara tindrà con­tracte amb el PSG. Encara que ara tingués el desig sin­cer de tor­nar, s’hau­ria de con­for­mar amb por­tar el Barça, com ho fa amb el Newell’s, al cor. Només un hipotètic empa­re­lla­ment del PSG amb el Barça en la pròxima edició de la Cham­pi­ons Lea­gue per­me­tria a l’afició blau­grana aco­mi­a­dar-se de l’argentí amb un mínim de dig­ni­tat. La seva última tem­po­rada en l’equip va ser la de la pandèmia i els camps buits. Això, a banda dels mals resul­tats i de la cam­pa­nya con­tra ell mateix ins­ti­gada des del mateix club abans de l’arri­bada de Laporta, que després de fer una pri­mera audi­to­ria super­fi­cial es va ado­nar que no podia rete­nir Messi.

L’entorn

L’argentí va arri­bar a París després de mar­car 672 gols i donar 268 assistències en 778 par­tits en el Barça: una mons­tru­o­si­tat. A la capi­tal fran­cesa tenia un grup de juga­dors que l’hau­rien d’haver acom­pa­nyat en el seu crei­xe­ment i adap­tació en una lliga de menys nivell que l’espa­nyola.

Messi és amic de Ney­mar des de la seva etapa en el Barça –de fet, va insis­tir a Bar­to­meu en el seu fit­xatge–i també tenia molta relació amb els argen­tins del PSG, Di María i Pare­des, i amb l’italià Ver­ratti. Que Poc­het­tino, que és de la província de Santa Fe (com la família de Messi), fos l’entre­na­dor també havia de faci­li­tar la inte­gració. L’exju­ga­dor de l’Espa­nyol va can­viar la posició de l’inter­na­ci­o­nal argentí. El va col·locar de mit­ja­punta o de fals davan­ter i el va treure de la banda defi­ni­ti­va­ment. Els extrems han estat Mbappé, Ney­mar i fins i tot Di María, en un equip en què els juga­dors d’atac inter­can­vien les posi­ci­ons. En el par­tit més impor­tant de la tem­po­rada, el de la Cham­pi­ons al San­ti­ago Ber­nabéu, va jugar pel mig. Se’l va veure fi amb la pilota però amb poca ener­gia per defen­sar o fer grans can­vis de ritme.

Messi, que va arri­bar a París amb la setena Pilota d’Or sota el braç, tor­narà a tenir la pressió de la Cham­pi­ons, però no tanta com Mbappé, que ara sí que cobra més que ell i cen­trarà totes les mira­des després de reno­var amb el club pari­senc.