No serà el seu
L’aparador futbolístic de Qatar tindrà moltes estrelles, però hi haurà algunes baixes destacades com ara la del davanter del moment, Haaland, així com la de Salah, Pogba, Kanté i Diogo Jota
El mundial és el millor aparador per a un jugador de futbol. Les estrelles s’hi poden lluir i deixar el seu nom escrit en la història. Els més desconeguts s’hi poden donar a conèixer i fer un salt en la seva carrera. Però només 32 seleccions hi tenen accés i sempre hi ha molt talent que es perd pel camí. Que el mundial de Qatar es disputi en aquesta època té dues lectures pel que fa a l’espectacle. Una de positiva: els jugadors hi arriben més frescos, sense el cansament acumulat de deu mesos de temporada. I una de negativa: els que estan en plena forma i no tenen bitllet per a Qatar es veuen obligats a aturar-se. És el cas d’Erling Haaland. El noruec està trencant totes les xifres golejadores en la seva primera temporada en la Premier amb el City de Guardiola i és el màxim argument dels citizens per aspirar a guanyar la Champions. Però Haaland no serà a Qatar. La selecció de Noruega no va aconseguir un lloc per a la gran cita mundialista, ja que va acabar tercera del grup G, darrere dels Països Baixos i Turquia. No veure-hi Haaland implica no veure-hi tampoc Martin Odegaard. Amb 23 anys, el migcampista està vivint el seu millor moment amb un Arsenal que lidera la Premier. Els dos noruecs del moment i de la lliga anglesa s’ho hauran de mirar des de casa.
El fracàs d’Itàlia
Una patacada es pot superar. Dues costa més. Itàlia va quedar fora del mundial del 2018 per primera vegada des de l’any 1958. En aquella ocasió, Suècia va guanyar la partida a l’azzurra en una repesca que va deixar la imatge de Buffon plorant i demanant perdó a tot un país. La selecció italiana es va refer i va encadenar 37 partits sense perdre. Entre els quals, els set de l’Eurocopa del 2021, que la van alçar com la campiona del continent en una tanda de penals dramàtica contra Anglaterra. El país havia recuperat la il·lusió. Per què no repetir la gesta del 2006? Però, lluny d’això, Itàlia va haver de jugar la repesca per arribar a Qatar i Macedònia del Nord la va deixar fora amb un gol en el temps afegit. Cal veure-ho per creure-ho. Donnarumma, Bonucci, Jorginho, Verratti, Barella, Chiesa, Insigne i Immobile quedaven sense mundial.
Tampoc van aconseguir un bitllet per a Qatar altres seleccions menys il·lustres, però que disposen de jugadors de referència. És el cas d’Egipte, amb l’estrella del Liverpool Mohamed Salah al capdavant, i d’Algèria, amb Mahrez. Encara a l’Àfrica, un dels davanters més en forma del moment tampoc serà a Qatar. Es tracta de Victor Osimhen, futbolista nigerià del Nàpols i que ha arrencat el curs com un tro. A Europa, Bòsnia, Àustria i Eslovènia deixen fora de combat jugadors com ara Dzeko, Alaba i Oblak. Tampoc hi seran Xile i Colòmbia, dues de les potències sud-americanes dels darrers anys. Alexis i Arturo Vidal han perdut el que podria ser el seu últim tren mundialista. La selecció cafetera, que va arribar a vuitens l’any 2018, deixa estrelles com Falcao, James i Cuadrado al sofà de casa. També Luis Díaz, davanter del Liverpool, si bé el colombià es va lesionar el mes d’octubre passat.
Les maleïdes lesions
A ple rendiment des de l’agost i sense un mes de preparació. Dos factors que han complicat els timings dels jugadors que s’han lesionat i que es perdran el torneig –n’hi ha que hi arriben justos, com Mané i Varane–. A la selecció espanyola de Luis Enrique, hi falta un futbolista que segurament hauria estat convocat. Es tracta d’Oyarzabal, en el tram final de la recuperació del trencament al lligament encreuat anterior del genoll esquerre. El txuri-urdin formava part de la prellista. També hi tenia un lloc Gerard Moreno, amb l’alta mèdica, però fora de combat els darrers mesos.
La vigent campiona, França, perd els dos pulmons del mig del camp del 2018: Pogba i Kanté. El jugador de la Juventus es va operar del genoll al setembre i diversos problemes musculars a la cuixa l’han apartat de Qatar. Kanté també va passar per la sala d’operacions per resoldre una lesió als isquiotibials i no jugarà fins al 2023. I ja concentrat per preparar el mundial, el davanter del Leipzig Nkunku es va lesionar ahir en un entrenament i no podrà jugar.
Diogo Jota serà una absència destacada en la selecció portuguesa, que tampoc podrà disposar de Pedro Neto. Alemanya ha de lamentar dues baixes per lesió: Werner i Reus, tots dos amb una afectació al turmell. Crida especialment l’atenció el cas de l’atacant del Borussia de Dortmund. Reus ja es va perdre el mundial del 2014, en què Alemanya es va alçar com a campiona, però és que també va ser baixa en les eurocopes del 2016 i el 2021. Tampoc hi seran Wijnaldum amb els Països Baixos ni Reece James amb Anglaterra, després de no recuperar-se d’una lesió al genoll. Una de les favorites, el Brasil, no podrà disposar de Diego Carlos, que es va trencar el tendó d’Aquil·les tot just començar el curs amb l’Aston Villa. El seu company d’equip, Coutinho, també està lesionat, si bé tenia més complicada la presència a la llista de convocats. La gran rival de la canarinha, l’Argentina, també ha hagut de lamentar una baixa d’última hora, Giovani Lo Celso, migcampista del Vila-real.
Llistes qüestionables
El seleccionador té l’última paraula a l’hora de confeccionar la llista de convocats. No sempre tots els jugadors tenen premi i hi ha decisions que acaben qüestionant-se o generant més polèmica. Segurament, la llista que més s’ha comentat ha estat la de Luis Enrique, per l’absència de Ramos, Marcos Alonso, Balde, Mikel Merino, Brais Méndez, Aspas i Borja Iglesias, entre d’altres, i la presència de futbolistes que han jugat menys o no han ofert un rendiment tan alt. El seleccionador anglès, Gareth Southgate, també ha estat criticat per haver convocat Maguire i, en canvi, no citar Tomori, líder de la defensa del Milan. Flick (Alemanya) ha deixat fora Gosens, de l’Inter, mentre que Firmino ha acabat quedant fora de la llista del Brasil. I és que, de davanters, no li’n falten, a Tite. Per a gustos, colors.
