Superioritat total

La superioritat de l’Equador va ser manifesta, ja que els sud-americans només van necessitar mitja hora per resoldre el partit. I això que el primer gol que va marcar l’hi van anul·lar per un fora de joc mil·limètric que va fer necessària la intervenció del VAR –i fins i tot va costar que quedés gaire clar amb les imatges, generant dubtes amb la nova tecnologia de detecció semiautomàtica–. La diana l’havia marcat, de cap, Enner Valencia, que es va convertir en el gran protagonista del partit. I ell mateix va ser l’encarregat de marcar els dos gols en les dues ocasions següents que va tenir. Primer el 0-1 transformant un penal que ell mateix havia provocat quan regatejava amb el porter Al Sheeb, que el va fer caure molt clarament, després de guanyar l’esquena a una defensa massa tova. Des dels onze metres, amb molta tranquil·litat, va enganyar el porter i va marcar amb un xut suau (16’). No va tardar gaire a ampliar la diferència: al minut 31 el davanter del Fenerbahce va fer bona una gran centrada de Preciado per la banda amb un bona rematada de cap ajustat al pal que va suposar el 0-2.

Els dos gols eren més que merescuts per a l’Equador, que no havia donat ni una sola possibilitat a la selecció amfitriona. De fet, els sud-americans fins i tot van tenir ocasions clares per ampliar l’avantatge, però no van tenir tot l’encert que haurien volgut, ja que com sempre en un mundial la diferència de gols pot ser important en cas d’un empat a punts amb la classificació en joc. I el cert és que la segona part ja no va tenir gaire història més, perquè l’Equador va abaixar lleugerament les revolucions i Qatar va ser absolutament incapaç de generar perill, no arribant a xutar a porteria.