Un balanç que imposa

Louis van Gaal no perd cap partit dirigint la selecció dels Països Baixos des del 5 de març del 2014 contra França. I és que, abans de l’ensopegada a l’Stade de France, el tècnic ja havia encadenat 17 partits sense conèixer la derrota i, després de la taca a París, n’encadena 29 més sense perdre, encara que entremig de les dues etapes que ha tingut com a màxim responsable de la selecció, entre l’estiu del mateix 2014 i el del 2021, han passat fins a set seleccionadors pel combinat. La sèrie, doncs, és d’una sola derrota en els últims 47 partits, tot i haver dirigit diferents generacions entre aquesta suma d’enfrontaments, un balanç a l’abast de pocs tècnics.

I el mèrit s’eleva a nivells insospitats si s’extrapolen les grans competicions de seleccions, en les quals Van Gaal no ha perdut ni un sol partit amb l’oranje. En el mundial del Brasil, la seva primera cita important –en la primera etapa no va poder classificar l’equip per al mundial de Corea i Japó–, els Països Baixos van quedar tercers del torneig sense perdre un sol matx, ja que van ser eliminats en els penals per l’Argentina en les semifinals després d’empatar a zero els 90 minuts reglamentaris i la pròrroga. En la fase de grups amb Espanya, Austràlia i Xile, van sumar els nou punts en joc i van superar en els vuitens i els quarts de final Mèxic i Costa Rica.

En la Nations League del 2022, l’exentrenador de l’Ajax, el Barça, AZ Alkmaar, el Bayern de Munic i el Manchester United ha dut el seu país d’origen fins a la final a quatre de la competició després d’un excel·lent balanç en el grup A4 juntament amb Bèlgica, Polònia i Gal·les –les tres mundialistes a Qatar– amb cinc victòries, un empat i, un cop més, cap derrota–. Les semifinals i la final del torneig es disputaran el juny vinent i els Països Baixos jugaran una de les semifinals contra Croàcia –l’altra la jugaran Itàlia i Espanya.

En l’actual mundial, els tulipes encara no coneixen la derrota després de sumar set punts en la fase de grups gràcies a les victòries contra Qatar i el Senegal, a més de l’empat amb l’Equador. En els vuitens els de Van Gaal van esmicolar els Estats Units per plantar-se a tres partits d’un trofeu que anhelen i que encara no han aixecat tot i jugar tres finals, el 1974, el 1978 i el 2010. Amb Louis van Gaal, l’invicte, tot és possible.

El canvi de mentalitat

Van Gaal va assumir el càrrec d’entrenador del seu país per tercera vegada el 2021 en substitució de Ronald Koeman, que va trencar la relació amb la federació per fitxar pel Barça –l’heroi de Wembley tornarà al càrrec el 2023, una vegada acabi l’actual cita mundialista–. El tècnic no tenia equip. De fet, vivia allunyat dels grans focus des del 2017 després d’anunciar la retirada de les banquetes per motius familiars –el seu gendre i la seva germana petita van morir–. La trucada de la seva nació i més de dos anys refent la seva vida el van fer tornar amb força, tot i que poc després d’assumir el càrrec de nou –l’agost del 2021– va dirigir la selecció al mateix temps que combatia un càncer de pròstata agressiu al qual va vèncer després de 25 sessions de quimioteràpia d’amagat dels seus futbolistes.

L’aprenentatge viscut en aquest obstacle personal ha fet replantejar la vida a Louis van Gaal, molt més desinhibit i amb un sentit de l’humor que ha fet canviar la visió que tots els aficionats del futbol en tenien. Cada entrevista, roda de premsa o sessió de preparació és tota una demostració del canvi de caràcter i de mentalitat que ha aplicat el tècnic en el seu dia a dia. Van Gaal somriu, s’ho passa bé damunt del terreny de joc, balla en les celebracions i transmet aquest alliberament de pressió que ha inculcat als seus jugadors, sabedors que contra l’Argentina, França i el Brasil tenen poc a perdre i molt a guanyar.