El mur de tot Àfrica
Bono s’ha convertit en una de les sensacions del mundial amb les seves actuacions a la porteria del Marroc, que només ha encaixat un gol i en pròpia porteria
Candidat a ser escollit millor porter del mundial, l’exjugador del Girona ha fet el pas definitiu en una carrera forjada a poc a poc i amb bona lletra
Alemanya, Bèlgica, Espanya, l’Uruguai, Anglaterra, Països Baixos, el Brasil... La llista de grans aspirants a arribar a les semifinals i estar en disposició de lluitar pel títol mundial que han caigut pel camí és molt llarga i sorprenent. En canvi, la que avui disputarà la segona semifinal contra França és una selecció que ningú es podia arribar ni a imaginar que estaria viva en aquests moments de la competició. El Marroc s’ha convertit en la gran revelació del mundial de Qatar 2022 i ho ha fet per mèrits propis. Amb una idea de joc molt clara des del primer dia, tot i que el seleccionador, Walid Regragui, va arribar al càrrec fa tot just tres mesos, la selecció nord-africana ha meravellat tot el futbol mundial, que com gairebé sempre només tenia els ulls posats en les seleccions europees i sud-americanes.
La classificació del Marroc per a la semifinal és un fet històric, ja que fins ara mai cap combinat africà havia arribat tan lluny en el mundial, de manera que tot el que faci el Marroc a partir d’ara serà, només, engrandir la llegenda d’una selecció que serà recordada durant molts anys. La sobrietat defensiva d’Achraf Hakimi i Mazraoui, dos laterals que sempre han destacat per la seva projecció ofensiva però que estan brillant en tasques defensives; la contenció d’Amrabat en la posició de pivot, convertint-se en l’amo i senyor del centre del camp; la classe en la medul·lar d’Ounahi, que amb 22 anys s’ha presentat al gran públic; el desequilibri per les bandes de Ziyech i Boufal, i la capacitat golejadora d’En-Nesyri. Amb aquests ingredients el Marroc ha construït un equip temible, que ha demostrat que sense tenir el control de la possessió és capaç d’aniquilar els seus rivals a través de la solidesa defensiva i les transicions ràpides i letals després de les recuperacions. La millor mostra d’això és que, fins ara, en el mundial el Marroc mai ha anat per darrere en el marcador.
El guardià del mur
Per entendre el que ha aconseguit el Marroc en aquest mundial falta un nom, que sense cap mena de dubte ha estat un dels més importants. És el de Yassine Bounou, Bono. El porter del Sevilla, de 31 anys, s’ha convertit en una de les grans sensacions d’aquest mundial i no li falten motius. I és que tot l’equip del Marroc ha demostrat una solidesa defensiva descomunal, però qui ha posat el mur de contenció definitiu ha estat l’exporter del Girona. Els números no enganyen. Fins ara en aquest mundial; és a dir, en els cinc partits que ha disputat, el Marroc només ha encaixat un gol i és, de llarg, la selecció menys golejada del campionat. A més, el gol el va rebre en la victòria contra el Canadà (1-2), quan el resultat era de 0-2 i en una acció desafortunada, ja que se’l va fer el central Nayef Aguerd en pròpia porteria. En els altres quatre partits, contra seleccions de màxim nivell com ara Croàcia, Bèlgica, Espanya i Portugal, el Marroc va deixar la porteria a zero. I Bono, que l’únic partit que es va perdre va ser contra Bèlgica per lesió –va deixar el camp després dels himnes per malestar després de ser infiltrat–, ha estat el gran protagonista perquè això fos possible. I tot això en un mundial especial per a ell, ja que el porter del Sevilla s’ha enfrontat als dos països amb els quals té una gran relació, més enllà del Marroc. Un és el Canadà, ja que el marroquí va néixer a Mont-real perquè el seu pare treballava allà, i l’altre és l’Estat espanyol, que és on Bono s’ha format com a futbolista des que va arribar al filial de l’Atlético.
El seu protagonisme ha crescut en la fase final. En els vuitens de final contra Espanya Bono va tenir un partit tranquil, perquè els de Luis Enrique no van ni arribar a xutar entre els tres pals, però va ser decisiu en la tanda de penals aturant els llançaments de Carlos Soler i Busquets –en el de Sarabia, que va anar al pal, també havia endevinat la direcció–. En els quarts de final contra Portugal el porter marroquí va tornar a ser determinant, ja que les seves aturades –a banda de la seguretat transmesa en totes les jugades aèries durant el partit– van ser providencials en els moments de més dificultats de la seva selecció en el tram final de partit –fins llavors només havia hagut d’intervenir en un remat de cap João Félix a l’inici del partit–. La millor aturada de totes va arribar en el minut 82, quan en un xut potent i ben col·locat de João Félix Bono va posar una grandíssima mà per desviar l’esfèrica a córner. Ja en el temps afegit, el porter marroquí va evitar el gol de Cristiano Ronaldo dins l’àrea, en l’últim xut a porteria de Portugal.
Entre els grans
El gran rendiment aconseguit, en els aspectes individual i col·lectiu, només han fet que col·locar Bono com un dels grans aspirants a ser nomenat millor porter del mundial, amb el permís de Livakovic. Són paraules majors per a un porter que, a diferència de molts, s’ha hagut d’anar guanyant a poc a poc cada pas de la seva carrera, i és que no va debutar a 1a divisió fins als 26 anys. Després d’arribar al futbol espanyol a través de l’Atlético, Bono va jugar dues temporades amb el Saragossa a 2a divisió A, abans de fitxar pel Girona. A Montilivi va assolir l’ascens a primera en un curs en què es va partir la porteria amb René Román, però va ser l’escollit per continuar a l’equip en el salt a l’elit. Amb el Girona Bono es va consolidar a 1a divisió i després del descens va fer el salt al Sevilla. Al club andalús Bono ha fet el pas definitiu després d’un primer any en què no va jugar d’entrada, però on va acabar com a titular sent decisiu per aconseguir el títol de l’Europa League. Des de llavors, la porteria del Sevilla és seva.
Aquesta trajectòria creixent pel que fa a clubs coincideix amb la seva importància en la selecció del Marroc. De fet, Bono ha debutat en un mundial a Qatar, i és que a Rússia 2018 va ser el porter suplent de Munir, que jugava al Màlaga a 2a divisió A, tot i que Bono ho feia amb el Girona a primera. Després del mundial del 2018, la porteria de la selecció sí que ha estat seva, fins i tot en les dues últimes copes d’Àfrica. I ara ja no el traurà ningú.
