L’últim repte del deu
L’Argentina supera Croàcia amb solvència i Leo Messi tindrà l’oportunitat d’aixecar en la final la copa del món, l’únic títol que no posseeix i que anhela des de sempre
El 10 torna a portar el timó obrint el camí del triomf ‘albiceleste’ amb un gol de penal i acaba regalant, després d’una jugada marca de la casa, la sentència a Julián Álvarez, autor d’un doblet
Leo Messi ho torna a tenir a tocar. Com fa vuit anys al Brasil, el 2014, és amb l’Argentina en una final de la copa del món, l’únic títol –i en té 41– que li falta i que desitja amb ànsia. És una obsessió per al 10 coronar amb l’albiceleste el cim futbolístic més alt, fet que seria la cirereta a una carrera divina, que el situaria ja, sense cap discussió, com el millor de tots els temps. I el camí a Qatar fins a la final no ha estat planer, ni de bon tros, amb l’estrena fallida contra l’Aràbia Saudita (1-2). Aquella desfeta va deixar el combinat argentí sense marge d’error, des d’aleshores una altra ensopegada l’enviava a casa, però no ha caigut, sempre ferm, tot i la pressió existent en diversos punts del trajecte, que li van fer tremolar les cames, com ara contra Mèxic (2-0), en la segona jornada sobretot. Sense gaire talent individual, a excepció de Messi, òbviament, s’ha anat assentant amb el pas dels partits el conjunt orientat per Lionel Scaloni, endreçat, rigorós, molt sacrificat i aferrat a la màgia de l’exblaugrana, i s’ha anat desfent de tots els rivals que se li han presentat. Polònia (2-0), Austràlia (2-1), els Països Baixos (2-2, 4-3 en els penals) i, ahir, en la penúltima estació, en les semifinals, Croàcia, a la qual va superar (3-0) amb solvència, en la que va ser l’actuació més rodona dels sud-americans en el torneig.
I és que, contra el conjunt balcànic, l’Argentina va fer florir les seves millors virtuts. No va oferir un espectacle vistós en l’àmbit col·lectiu, no és pas el seu segell, però va estar ben organitzada, va protegir-se bé sense pilota i quan la tenia va saber quan picar, impulsada per Messi i també per Julián Álvarez, escuder del capità ahir. El futbolista del PSG va tornar a portar el timó argentí obrint la llauna amb un gol de penal provocat pel del Manchester City, autor d’un doblet, i a qui va acabar regalant la sentència, després d’una jugada marca de la casa.
L’eliminatòria, doncs, va acabar en golejada, encara que res ho feia presagiar en els primers compassos d’enfrontament, en què ningú arriscava en absolut. Molta gent darrere de la pilota, poquíssimes passades per trencar línies i menys arribades a l’àrea. Ningú se la jugava, en espera d’una acció aïllada que li pogués donar avantatge i en aquestes circumstàncies acostuma a perdre qui s’equivoca primer o a guanyar qui té el millor a dalt. I ahir, a l’estadi Lusail, es van donar les dues situacions: Croàcia va fallar amb estrèpit i l’Argentina té Messi.
Amb el duel ben tancat, corria la mitja hora quan els centrals croats Lovren i Gvardiol no es van entendre i van deixar un forat immens entre ells que Julián Álvarez va detectar per colar-s’hi i acabar sol davant del porter Livakovic, que li va fer penal. El va transformar Messi (34’), el seu cinquè gol en el campionat, que va servir per colpejar primer. Sense temps per a res, l’equip entrenat per Zlatko Dali va tornar a errar, ja que, després d’un córner a favor mal executat, l’Argentina va armar un contraatac comandat per Julián Álvarez, que, amb una cursa a empentes i rodolons des del mig del camp, va acabar dins l’àrea rival per anotar el segon.
Ja no es va refer Croàcia, que després del descans va quedar partida, amb l’entrada a la desesperada de Vlasic, Orsic i Petkovic, tot atacants. Va seguir incapaç de generar perill i va viure a mercè d’una Argentina comodíssima en tots els registres. De fet, el primer xut dels croats a porteria en tota la nit va arribar en el 73’. Just abans, de nou Julián Álvarez (69’), a passada de Messi, que va protagonitzar una de les jugades del mundial destrossant Gvardiol, va liquidar el xoc. Scaloni, fins i tot, es va permetre el luxe de fer participar futbolistes com ara Foyth, Dybala i Correa, que encara no havien tingut minuts en el torneig.
L’Argentina somia amb arguments la tercera estrella, no en suma cap des de Mèxic 1986, el mundial de Diego Armando Maradona. Messi vol que el del 2022 sigui el seu; és l’últim repte del deu.