És únic
Leo Messi. L’Argentina viu aferrada al 10, protagonista d’una actuació emocionant en la copa del món en què ha impulsat un equip que l’idolatra i el venera fins a portar-lo a la final
Serà la final de diumenge (16 h) l’últim partit en una copa del món de Leo Messi. Serà l’adeu del 10, que ha tornat a demostrar per enèsima ocasió que és únic, protagonitzant una emocionant actuació en el torneig. En un combinat mancat de talent individual, ha impulsat l’equip, els companys i n’ha estat l’arma ofensiva amb cinc gols i tres assistències. I això amb 35 anys. No és, òbviament, el Messi d’antany, el temps passa per a tothom, però manté la genuïnitat, continua sent massa bo simplement, i no li cal un gran desplegament per ser decisiu en un partit de màxima elit. En la semifinal (3-0 contra Croàcia) va córrer 8,2 quilòmetres, tres menys que l’argentí que més en va fer, Enzo Fernández, amb 11,3, però l’astre de Rosario va decidir amb un gol i una assistència. Res diferent del que ha estat fent en el campionat. En un futbol com l’actual, en què predomina el físic, Messi continua menjant a part. En la seva versió més cerebral amb pilota, més rebel sense i determinant com sempre, ningú l’ha parat a Qatar. “No hi ha cap dubte que és el millor de la història”, va manifestar l’entrenador de l’albiceleste després de la classificació per a la final. “És emocionant, perquè cada vegada que el veus genera alguna cosa als seus companys, a la gent, i no només als argentins. És una sort i un privilegi que tingui posada l’albiceleste”, va afegir-hi el tècnic sobre el seu capità, que té rendit als seus peus tothom.
I és que Messi, tot i ser inexplicable, no havia tingut el suport i reconeixement unànimes com els té ara del planeta futbol. Sense anar més lluny, a l’Argentina havia estat molt criticat des de diversos sectors, veus que han acabat callant recentment, sobretot després del títol de copa Amèrica assolit l’any passat. “N’he passat de dures, de bones, i ara em toca viure’n una d’espectacular”, va reconèixer el set vegades guanyador de la Pilota d’Or, que jugarà la seva segona final de mundial. De fet, diumenge, Messi, que ja és el màxim golejador argentí en copes del món amb 11 dianes, una més que Gabriel Batistuta (10), engrandirà encara més la seva figura convertint-se en el futbolista amb més enfrontaments disputats en cites mundialistes, amb 26, actualment està empatat amb Lothar Matthäus (25), repartits en els cinc mundials en què ha participat (tres el 2006, cinc el 2010, set el 2014, quatre el 2018 i sis el 2022).
Una llegenda, és clar, que és un ídol absolut no només per l’aficionat, sinó també pels seus companys, que el veneren. “Jugar amb ell és un somni. Sempre vaig somiar jugar-hi, des de petit, i avui ho estic complint”, va assegurar Enzo Fernández, el primer dels múltiples integrants del conjunt argentí que dimarts després de la victòria contra Croàcia van lloar el seu capità. “No hi ha paraules per descriure’l, que aparegui en una semifinal mostra el gran jugador que és i ens posa contents per ell i pel grup”, va assenyalar Alexis Mac Allister. “És un orgull. Leo és la nostra bandera. Està fent una copa del món fenomenal. Ajudar-lo és inoblidable”, va explicar Julián Álvarez. “Leo és una bogeria, tots saben el que és com a jugador, però no tant la classe de persona que és. És un referent, un paio que sempre en vol més”, va indicar el Cuti Romero. “Juguem per al nostre país, però per a nosaltres Leo és el nostre capità, el nostre líder, és com un germà gran, pocs saben el que fa per ser sempre el millor”, va continuar Rodrigo de Paul. “Hi ha molts entrenadors que diuen que Messi no corre, però tothom sap que quan agafa la pilota marca la diferència. Estem molt orgullosos de tenir-lo, és un avantatge”, va completar el Dibu Martínez.
El vestidor l’adora, però també els rivals. És revelador el que va dir Luka Modric, el capità de Croàcia i emblema del Real Madrid, un cop eliminat: “Tant de bo que Messi guanyi aquest mundial, és el millor jugador de la història i s’ho mereix.” Això mateix intentaran ell i l’Argentina. La selecció sud-americana no es posa una estrella des de Mèxic 1986, el mundial de Diego Armando Maradona. Messi aspira al fet que aquest, Qatar 2022, sigui el seu, encara que guanyi o perdi ja ho serà. Si l’aixeca, assolirà el títol número 42 en la seva carrera, llaurada en el Barça, en què ningú l’oblida, i que està acabant en el PSG, i deixarà sense arguments els qui encara dubten sobre qui és el millor futbolista de tots els temps.