Croàcia i el Marroc van enfrontar-se el 23 de novembre en el primer partit de totes dues seleccions en el mundial, amb les maletes plenes de somnis i il·lusions, i també encotillats per la incertesa del destí. Sis partits després, van tancar el viatge a Qatar amb un retrobament en la final de consolació. Victòria balcànica. Croàcia enllaça el subcampionat de Rússia 2018 amb el tercer lloc de Qatar 2022. Tres podis en la història recent perquè el 1998 també va fer un bronze. Enorme mèrit per a un país de només quatre milions d’habitants. Als 37 anys, Luka Modric tanca amb honors el seu periple en la història dels mundials –continuarà de moment fins a la Nations League–. També el Marroc marxa enfortit. L’estrateg Walid Regragui i noms com Amrabat, Ounahi i Saïss han crescut de valor en la borsa en cada pilota que han tocat en aquesta copa del món. El Marroc ha estat la revelació i l’orgull d’Àfrica.

La cotilla els va estrènyer en el debut (0-0). Ahir, en canvi, Croàcia i Marroc van jugar desacomplexats i alliberats. Conscients que la feina s’ha fet bé i sense la pressió que genera tenir opcions de jugar una final del mundial. Més alegria en atac. I paradoxes de la vida, oferint una versió més desnaturalitzada del pla que ha portat totes dues seleccions tan lluny en el camí. Perquè tot el rigor defensiu que els ha fet grans va volar pels aires en deu minuts, amb els gols de Gvardiol i Dairi en dues accions a pilota aturada. Errors de marca que Croàcia no va cometre contra el Brasil i que el Marroc no va cometre contra Espanya i Portugal. El gol de la tarda va portar el segell d’Orsic. Un golàs amb la dreta. Rosca des de prop del vèrtex de l’àrea gran. La pilota va tocar el pal i Bono va fregar la pilota amb els dits però no prou. Un gol que dona un bronze.