Un deute amb Messi
L’Argentina i França busquen coronar-se com a campiones del món (16 h, La 1/Gol Mundial) per tercer cop en la seva història
Serà l’última oportunitat de Leo Messi per guanyar el títol que li falta al palmarès
Els títols, per molt que a vegades s’intenti fer pensar el contrari, són l’objectiu final. El que tothom mira. Allò que separa l’èxit del fracàs. L’Argentina i França saben què és guanyar. No és nou per a elles coronar-se com a millor selecció del món. Dues estrelles cosides sobre l’escut deixen palesos els triomfs del passat. Un de més recent, l’altre més llunyà. L’Argentina, un país de bogeria futbolística. Una passió d’un altre planeta que va viure la seva època daurada els anys 1978, amb Kempes, i el 1986, amb l’ídol etern: Maradona. França va tenir participacions testimonials en el mundial fins a l’arribada dels Zidane, Henry i companyia. A casa es van fer forts per aixecar la primera copa del món el 1998. La darrera, la del 2018, també va ser seva. Se senten els reis del futbol davant l’oportunitat de revalidar el títol, cosa que només han aconseguit Itàlia (1934 i 1938) i el Brasil (1958 i 1962). En canvi, la fam argentina fa 36 anys que dura i la il·lusió per saciar-la mai havia estat tan gran. Només un equip aconseguirà la tercera estrella i desempatarà aquest duel particular. L’Obelisc de Buenos Aires i els Camps Elisis de París somien tenyir-se amb els colors del seu país i celebrar de forma anticipada el Nadal, que arribarà d’aquí a una setmana. Seria el millor regal possible. També per a Messi, també per al futbol.
I és que veure Messi aixecar la copa del món s’ha convertit pràcticament en una obligació. No només per a ell, que sempre s’ha deixat l’ànima per l’albiceleste, sinó per a tots els seus companys de selecció. Tothom és conscient que avui a Lusail, si res no fa canviar la seva opinió, Messi oferirà l’última funció en un mundial. Un últim tango a l’aparador futbolístic més gran del planeta. El que el va començar a descobrir l’any 2006, que el va veure amb la mirada perduda el 2014 després de perdre la final contra Alemanya i que avui pot tancar un palmarès perfecte. Messi ha tocat el cel infinitat de vegades. Ha assaborit la glòria, tant en l’aspecte individual com en el col·lectiu, però en la seva llarga llista de trofeus hi falta un mundial. La sensació és que el futbol li deu aquest títol. Messi ha trencat tots els registres al llarg de la seva carrera, ha liderat el millor Barça de tots els temps i s’ha posat un país a l’esquena, fins i tot quan ni tan sols a casa seva l’estimaven. La d’avui és l’última oportunitat de col·locar la cirereta del pastís a una carrera estratosfèrica.
Il·lusió renovada
L’arribada de Lionel Scaloni a la banqueta argentina va impulsar l’albiceleste. El tècnic ha creat entre els jugadors un vincle emocional bàsic per entendre els èxits recents, com la copa Amèrica del 2021. La selecció ha recuperat un caràcter i una entrega que conjunten amb un país en què el futbol ho traspassa absolutament tot i en què l’emoció està per sobre de la resta. No era fàcil refer-se d’una ensopegada tan clamorosa com la derrota contra l’Aràbia Saudita en la primera jornada. Un resultat que obligava l’albiceleste a guanyar tant sí com no els dos partits que li quedaven de la fase de grups. Scaloni i els seus es van conjurar i es van fer més forts. Més enllà dels moments de màgia decisius de Messi, ha estat la mentalitat del col·lectiu la que ha fet avançar i créixer la selecció.
Un Messi pletòric, un equip que gira al seu voltant i un entrenador que ha sabut intervenir. Ingredients que han retornat la il·lusió a l’Argentina. Scaloni ha construït un equip tipus que li funciona i que, contra tot pronòstic, serà l’encarregat d’intentar frenar França. Amb el Dibu a la porteria, el tècnic apostarà pel mateix sistema que contra els Països Baixos, amb una defensa de cinc formada per Molina, Romero, Otamendi, Lisandro i Acuña. El lateral del Sevilla torna després de complir sanció contra Croàcia. Els altres cinc són intocables: De Paul, Enzo Fernández i Mac Allister al mig, i Messi i Julián Álvarez al davant. La societat que han format el 10 i el davanter del City és una de les grans armes de l’albiceleste per aixecar la copa del món.
Allargar el domini
Per aconseguir-ho, l’Argentina haurà de derrotar la vigent campiona. Que per trobar l’últim cop que una selecció ha revalidat el títol mundial hàgim de viatjar fins a principi dels seixanta diu molt de com ha canviat el futbol. De com cada selecció ha millorat i s’ha tornat més competitiva, deixant espai per a les sorpreses com les que hem pogut veure a Qatar amb el Marroc. Tornar a guanyar un mundial no és fàcil, però el combinat de Didier Deschamps ha aconseguit situar-se, un altre cop, a 90 minuts de fer-ho i, a més, parteix com a favorit. Ho ha fet sense realitzar un torneig brillant ni mostrant-se clarament superior, fet que sí que va passar en algun dels partits a Rússia 2018. Els bleus han encaixat gol a cada enfrontament –excepte en les semifinals contra el Marroc–, la seva versió suplent va perdre contra Tunísia i davant Anglaterra va merèixer menys. Tot i això, el talent de jugadors com Griezmann, Giroud o Mbappé ha acabat decantant la balança i ha portat França a una altra final. El crac del PSG té l’oportunitat personal d’escriure el seu nom en la història del futbol davant del seu company a París, Messi. Tots dos competiran avui pel trofeu de la Bota d’Or i, segurament, pel de Pilota d’Or del torneig.
El virus del camell ha encès totes les alarmes en l’entorn bleu en els darrers dies, i a hores d’ara és una incògnita saber l’estat de tots els futbolistes. Si arriben en plenitud de forma, cal esperar que Deschamps aposti per l’onze que més ha repetit: amb Lloris, Kounde, Varane, Upamecano, Theo, Rabiot, Tchouaméni, Dembélé, Mbappé, Griezmann i Giroud, si bé el davanter del Milan arrossega molèsties al genoll i podria arrencar suplent. El titular seria Marcus Thuram.
