Messi tanca el cercle virtuós
L’astre argentí aixeca la copa del món, eleva el seu país al setè cel i incorpora al currículum l’únic títol que li faltava
El de Rosario tanca qualsevol debat possible i salda el deute amb el seu poble
En el seu cinquè mundial, Leo Messi es va poder treure l’espina. Una espina o una motxilla amb el pes, si és que encara en quedaven, dels seus detractors, que van haver d’empassar saliva quan el van veure aixecar la copa del món. Alemanya, Sud-àfrica, el Brasil, Rússia i, com a final de trajecte, Qatar, ha estat el recorregut de l’argentí pel mundial. La segona final va ser la bona i el de Rosario va confirmar que la generació que es va alliberar guanyant la final de la copa d’Amèrica del 2021 a Maracanà contra el Brasil, després d’acumular diverses decepcions consecutives, l’ha ajudat a consolidar-se en el nivell dels déus del futbol. Messi ha dut tot un país a la glòria i, en clau personal, obté un títol que perseguia i que li permet tancar el cercle i endur-se el trofeu que li faltava per a una trajectòria irrepetible.
Messi ha hagut de superar una història d’amor i odi amb el seu propi país. Per als argentins, el líder de l’equip només havia demostrat ser un dels més grans, o el que més, vestit de blaugrana. Les cruels derrotes i els fracassos vestit d’albiceleste s’acumulaven en el currículum de l’astre, que ha tingut la paciència d’esperar una bona fornada i, acompanyat de diversos amics seus amb qui ha compartit vivències dins i fora del terreny de joc, formar una família que amb esforç i sacrifici ha aconseguit la solidesa necessària per aixecar la copa del món i fer esclatar d’eufòria un país que viu amb passió el futbol, i encara més avui dia, tenint en compte la situació econòmica i social en què està immers.
Messi va somriure i va fer somriure milions de persones, també fora de l’Argentina. Sobretot, culers que han vist triomfar un dels seus, un referent, i que es van emocionar amb ell mentre aixecava el trofeu, amb una barreja de sentiments: amargor perquè ja no poden gaudir del seu futbol i alhora orgull per haver-lo vist créixer fins a convertir-se en el que és avui, una autèntica llegenda.
Líder dins i fora del camp
Messi es va posar tota la selecció a l’esquena. I és que l’Argentina va començar a jugar finals gairebé a cara o creu des de la segona jornada de la fase de grups després de perdre incomprensiblement en l’estrena contra l’Aràbia Saudita, una de les sorpreses a Qatar. Contra Mèxic i Polònia, els argentins van obtenir sis punts i es van enfilar fins a la primera posició del grup C. Austràlia, en els vuitens, amb més patiments dels previstos; Holanda, en els penals en els quarts, i Croàcia, en les semifinals, van ser els rivals fins a la gran final contra França, una de les millors que s’han vist mai en la història del torneig. L’Argentina es va avançar 2-0 en una gran primera meitat, però els francesos, a través de Mbappé, van empatar l’enfrontament en tan sols un minut i el van enviar a una pròrroga igual de frenètica, amb gol de Messi en el minut 108 –el setè de tot el torneig– i una darrera diana de la figura gal·la en el 118. En els penals, els argentins van plorar, però d’alegria. Van destronar l’actual campió i van afegir la tercera estrella a l’escut.
Messi va ser escollit millor jugador del mundial de Qatar 2022, gràcies a les set dianes en total, però també als dots de lideratge que va mostrar al terreny de joc. El davanter del PSG format al Barça va fer les paus amb tots els seguidors i amb el poble argentí, que va sortir en massa als carrers de Buenos Aires per celebrar el títol i beneir els seus futbolistes, que, com Messi, passaran a la història del país sud-americà. Els carrers de la capital es van omplir de joves, i no tan joves, que per un moment es van oblidar dels problemes que arrosseguen i van prometre no comparar més Leo Messi amb Maradona, sinó mostrar-se orgullosos d’haver vist néixer dos dels millors jugadors de la història del futbol.