Després de tres empats per acabar l’any i bones sensacions per alimentar l’esperança d’aconseguir la salvació, l’Olot ho va engegar tot a dida en la primera part del partit que l’enfrontava amb el Badalona Futur. Els badalonins van superar els olotins 2-0 gràcies a dues dianes de Fran Carbià (6’) i Peke (29’) en un primer acte que va deixar el partit vist per a sentència. L’equip dirigit per Jonathan Risueño continua a set punts de la permanència i ara també a set del play-out. Aconseguir l’objectiu de continuar en la categoria el curs vinent comença a ser una utopia, encara que falti tota la segona volta.

L’Olot va enviar a la brossa tota la il·lusió alimentada durant el Nadal en sis minuts, els que va trigar Guiu a fer una centrada al cor de l’àrea que va rematar amb el cap el més menut dels atacants, Fran Carbià, que va superar Batalla. El gol va acomodar els locals, que, després d’acabar l’any sumant deu punts dels darrers dotze possibles, la diana els permetia posar més benzina a les cames. Gairebé en el minut 30 de joc, l’exjugador de l’Olot Peke Polo va aprofitar una jugada de murri després d’un servei de banda per fer el 2-0 amb una rematada que Batalla va arribar a tocar però no va poder impedir (29’). La reacció olotina no va aparèixer en cap moment, tot i que Forgas va rematar tou entre els tres pals. Va ser l’equip dirigit per Oriol Alsina el que va merèixer marcar algun gol més. Peke va fer lluir Batalla amb els punys (40’) i, ja en la segona part, Èdgar –de nou–, Fran Carbià i Larrosa van tenir la tercera diana de l’equip a tocar.

Ni els canvis ofensius de Risueño van reactivar els de la Garrotxa, que van estar a punt d’entrar en el partit al final amb l’ocasió més clara del matx, a les botes de Xumetra. El de l’Estartit va rebre una passada d’Urri, però va topar amb un bon Becerra, que li va endevinar la trajectòria del xut i el va refusar (79’).

Els darrers minuts van ser plans i avorrits, sense veure un Olot amb ganes de fer aquell gol que l’aproximés al rival i, a més, el fes dubtar. I això és el pitjor de tot. La falta d’ànima d’un equip que sembla que va llançar la tovallola.