La nova sensació del Madrid és Álvaro, un davanter de 18 anys nascut a Palamós. Va debutar amb el primer equip fa menys de dues setmanes en el partit de lliga contra l’Osasuna, fent una assistència només cinc minuts després d’entrar al camp. En el derbi del cap de setmana passat va tornar a entrar, de nou en els instants finals, contra un Atlético de Madrid amb un jugador menys. Al minut 85 va marcar de cap en la sortida d’un córner i va salvar els blancs de la derrota.

Carlo Ancelotti ja ha confirmat que l’any vinent Álvaro estarà en el primer equip. És el segon jugador més jove a marcar-hi un gol, amb 18 anys. El primer és el seu entrenador en el filial blanc, Raúl González. “Quan ell jugava al juvenil B, el vaig veure rematar de cap com feia temps que no veia a ningú del planter”, explicava Raúl. El seu pare, Daniel Coquito Rodríguez, va ser entrenador seu i va posar molt èmfasi sempre en la pràctica d’aquest tipus de duels aeris.

Va arribar al Madrid en l’etapa de juvenil, procedent del Girona, on va jugar quatre temporades. Sergi Mora, entrenador seu en el cadet A, recorda que dins de l’estructura del club el veien “amb projecció per arribar a ser professional”. “Se li va proposar anar al juvenil A just després de ser cadet, hauria sigut el primer jugador a fer-ho, però va arribar el Madrid i se’l va emportar”, explica Mora. El departament de preparació física va haver de fer un pla especial perquè era molt propens a les lesions pel seu físic. “Aquella temporada va fer cinc gols com el de l’altre dia”, i va acabar marcant-ne nou a la categoria cadet de divisió d’honor. Assegura que “l’ambició és el que el feia diferent”.

Prèviament, va jugar al Gironès-Sàbat. “Des del primer moment vam veure que era molt bo. El vam posar directament a l’aleví de preferent sent de primer any”, rememora Marcel Santaló, director esportiu del club. Tothom parla del seu físic, però ell creu que destacava sobretot tècnicament. “Dominava les dues cames, tenia recursos, prenia sempre la millor decisió... Tenia un do.” Sobre el seu pas tan efímer pel conjunt de Germans Sàbat, Santaló reconeix que sabien que “tard o d’hora el fitxarien”.

Coquito Rodríguez va jugar al final dels vuitanta a Palamós, on va conèixer Pilar Muñoz. Van tenir un nen catalanouruguaià que ha decidit representar la celeste internacionalment. El seu camí natural hauria estat triomfar a Catalunya i acabar jugant al Girona, o fins i tot al Barça, però ell tenia un somni: vestir de blanc.