Aquesta tem­po­rada, l’afició blanc-i-blava no gua­nya per ensurts. Bé, ni aquesta tem­po­rada ni l’ante­rior, i és que des que l’equip va tor­nar a pujar a pri­mera no acaba de tro­bar el seu lloc en la màxima cate­go­ria. Ningú no vol tor­nar a sen­tir par­lar del fan­tasma del des­cens, però l’amenaça que volta Cor­nellà no marxa mai. És com aquells núvols gri­sos pre­pa­rats per des­car­re­gar una forta tem­pesta i que, de cop, el vent s’emporta per tor­nar-los a acos­tar en la pre­visió del temps per a la set­mana següent.

L’Espa­nyol viu un déjà-vu per­ma­nent, una situ­ació que de tant repe­tir-se perd la seva capa­ci­tat màxima d’impacte i, per con­tra, engega l’anestèsia, tal com denun­ci­ava l’artista Andy War­hol en les seves obres. Si al prin­cipi la sen­sació era de neguit cons­tant, a poc a poc això es va diluint per dei­xar pas a la desil·lusió, la pèrdua de l’espe­rança, un acte més perillós que la der­rota.

Fins dis­sabte, els peri­qui­tos tenien força gent al davant en la fila per adqui­rir els bit­llets cap a segona, ja que, gràcies a les dues victòries obtin­gu­des con­tra l’Elx i el Mallorca, l’equip se situ­ava a tres punts del des­cens, però diu­menge va avançar posi­ci­ons i, de nou, veu la taqui­lla de més a prop. De poc va ser­vir el gol de Braithwaite en el minut 87 per sal­var el resul­tat perquè la imatge que l’equip havia ofert durant tot el par­tit al José Zor­ri­lla havia estat dece­be­dora.

Això suma una altra opor­tu­ni­tat per­duda, l’enèsima, per dei­xar de res­pi­rar amb l’aigua al coll, jus­ta­ment en un moment deli­cat de la tem­po­rada, quan només queda un terç per arri­bar a la fi i, a més, la pròxima jor­nada toca la visita al San­ti­ago Ber­nabéu. Els blanc-i-blaus són dot­zens amb 27 punts, a tan sols dos de l’esglaó que indica el camí a l’infern, que a hores d’ara ocupa l’Alme­ria.