Carlo Ancelotti va guanyar la copa d’Itàlia amb el Milan l’any 2003, va aixecar la FA Cup amb el Chelsea el 2010 i avui a La Cartuja ha conquerit la seva segona copa amb el Real Madrid, el seu desè títol com a entrenador del club blanc. Confort per a Florentino i llàgrimes a Pamplona. El Madrid frustra el somni d’Osasuna de guanyar el seu primer títol de la història. L’equip navarrès havia perdut ja la final de copa del 2005 i avui a Sevilla el futbol tampoc ha premiat un equip amb identitat i ànima, que queda de nou a les portes de la glòria. Mereixia un millor destí Osasuna i també Jagoba Arrasate. Vintè títol de copa per a un Madrid, que dimarts té la seva gran batalla de veritat contra el Manchester City de Pep. La copa és un botí menor. Després d’haver perdut la supercopa contra el Barça i sense opcions en la lliga, si el Madrid no aixeca la Champions, la copa no servirà de consol.

Vinícius ha estat protagonista. Xou i circ. Per bé i per mal. Desequilibrant en els dos gols del Madrid i actitud de nen mal criat en tota la resta. S’ha barallat amb Moncayola, amb David García i amb mig Osasuna. Lucas Vázquez ha sortit de la banqueta per calmar-lo en la primera part i abans de començar el segon temps les càmeres han captat també com Ancelotti li demanava seny. Com un pare aconsellant a un fill. Però en aquest cas, el fill ha sortit rebel. Vinícius irrita. Ha encès els aficionats d’Osasuna i ha tingut constants desconsideracions cap a Sánchez Martínez.

Futbolísticament Vinícius ha estat el factor determinant. Rodrygo hi ha posat els gols, però Vinícius hi ha posat el desequilibri. Ha estat un malson per a Moncayola i Rubén Peña en aquella banda. En el primer gol ha marxat de tots dos abans de regalar el gol a Rodrygo Goes i en el segon també ha marxat de tothom. Ha tingut fortuna el Madrid en el 2-1 perquè Osasuna no ha encertat en el refús i el xut de Valverde, després d’algun rebot, ha caigut als peus d’un Rodrygo que ha tornat a definir amb encert davant Sergio Herrera. Osasuna ha tingut una fuita en la banda dreta i la targeta a Moncayola en el minut 21 encara l’ha condicionat encara més.

El gol de Lucas Torró amb un gran xut ras des de fora l’àrea, que empatava momentàniament la final, ha despertat de nou la fe d’Osasuna. Ha tingut els seus moments en la final. Abde hauria pogut marcar en el primer temps després de robar-li la cartera a Militao i Kike Barja també hauria pogut marcar en l’afegit, però en tots dos casos ha aparegut Carvajal al rescat per evitar dos gols cantats. Aquesta vegada el tren per a Osasuna passa de llarg. Amor propi sense premi.