Colòmbia resisteix. Per primera vegada a la història disputarà uns quarts de final d’un mundial. Fins ara, els vuitens eren el sostre. Ahir el van trencar amb força i se citaran dissabte vinent amb la vigent campiona d’Europa, Anglaterra. La fe, el coratge, l’entrega i la intensitat colombianes, una selecció que ja va ser capaç de derrotar Alemanya en la fase de grups, van acabar decantant la balança contra Jamaica. Un equip que fins ara no havia perdut cap partit i que també es trobava immers en un somni del qual no es volia despertar.

Va ser un partit igualat. Cap de les dues seleccions va destacar per damunt de l’altra, amb arribades perilloses a banda i banda. Colòmbia i Jamaica es resistien a fer les maletes cap a casa. Volien continuar allargant la festa, també la d’una afició bolcada en les seves jugadores. Tothom esperava l’aparició estel·lar de Linda Caicedo, la jugadora més destacada del combinat colombià i que es guanyava una ovació cada vegada que agafava la pilota. Però la glòria estava reservada per a una jugadora històrica: Catalina Usme. La futbolista amb més partits amb la samarreta de Colòmbia i la màxima golejadora de la selecció. Un control exquisit dins l’àrea i una definició amb classe van servir per portar tot un país als quarts de final. Als 33 anys, Usme vivia el moment més dolç de la seva carrera, i qui sap si n’arribaran més.

Jamaica, que no havia perdut cap partit de la fase de grups, va tenir ocasions, sobretot en una rematada al pal, però qui va somriure va ser Colòmbia. Alegria desfermada, un dia més, sobre la gespa. El sostre és més alt i la tricolor vol continuar escalant cap al cel. Anglaterra no ho posarà fàcil, però les angleses tampoc estan acabant de rutllar en aquesta copa del món. Després d’Alemanya, Colòmbia es proposa tombar el conjunt de Sarina Wiegman.