La final del mundial ja s’ensuma. D’aquí a cinc dies, el planeta tindrà una nova selecció reina. Un nou país situarà el seu nom en l’Olimp futbolístic. Jugar unes semifinals està molt bé, pot ser històric, però arribades a aquest punt, les jugadores ja no volen fer les maletes fins a l’últim dia de torneig. Entre les quals, les d’una selecció espanyola que fa dies que va posar fi al sostre dels vuitens de final i que es veu capaç de cosir la seva primera estrella a l’escut. Espanya ha fet oblidar a molts el conflicte de “les 15”, malgrat que encara hi hagi futbolistes de talla mundial mirant-ho des de casa. Victòria rere victòria, ha escrit una pàgina daurada i en vol més. És a 90 minuts –o 120– de jugar una final, si no és que Suècia, una de les grans favorites, ho impedeix (10 h).

El combinat de Jorge Vilda es creuarà amb una selecció que ha jugat fins a quatre semifinals de la copa del món: 1991, 2003 –va arribar a la final–, 2011 i 2019. Suècia té una experiència que Espanya no té i espera que li serveixi d’arma contra la dinàmica guanyadora de les espanyoles. El conjunt escandinau va ser l’encarregat de tombar la campiona, els Estats Units, en els vuitens de final. Una gesta que ja es mereix tots els respectes del món. Si, a això, hi afegeixes una plantilla amb jugadores com la blaugrana Rolfö, Asllani, Blackstenius, Eriksson i Ilestedt, la sorprenent màxima golejadora de l’equip amb quatre dianes, el duel fa pujada.