Anglaterra va ser molta Anglaterra. La campiona d’Europa va complir els pronòstics i ara intentarà convertir-se en la reina del planeta futbol. Un èxit més per a un equip que ha viscut un últim any màgic: Eurocopa, Finalissima i final del mundial. Tot plegat, dirigit per una entrenadora, Sarina Wiegman, que ha fet història en convertir-se en la primera –tant en homes com en dones– que disputa dues finals amb dos països diferents. Ho va fer el 2019 amb els Països Baixos, amb qui el 2017 havia aixecat l’Eurocopa. El guió es repeteix al capdavant d’Anglaterra: ceptre europeu l’any passat i ara final del mundial. Diumenge es veurà si la moneda torna a sortir creu per a Wiegman o si aconsegueix la cara.

El conjunt anglès va despertar Austràlia, l’amfitriona, del somni més gran de la seva vida. Les matildas havien aconseguit plantar-se per primer cop a unes semifinals i tenien el suport de tot un país. Era impossible no il·lusionar-se amb les Kerr, Foord, Raso i companyia. Però Anglaterra, un equip conjuntat, experimentat i ple de talent, va imposar el seu potencial en el tram final d’un partit que havia estat força igualat fins llavors.

Anglaterra va colpejar primer poc abans del descans amb una magnífica rematada de Toone dins l’àrea, però Austràlia té una futbolista diferencial i especial. Per alguna cosa ha ocupat el tercer calaix del podi en les dues últimes edicions de la Pilota d’Or. Sam Kerr, que va perdre’s l’inici del torneig per una lesió, ha aparegut en aquest tram final per desprendre la seva màgia, tot i que el truc més espectacular se l’havia guardat per a les semifinals. La futbolista del Chelsea va agafar la pilota a camp propi i va començar a encarar Bright en direcció a la porteria. Poc abans d’arribar a la frontal, va engaltar una canonada espectacular i impossible per a Earps que va aixecar tot l’estadi.

Anglaterra, però, va reaccionar i es va trobar amb l’ajuda de Carpenter, que no va saber rebutjar una passada en llarg de Bright. Això ho va aprofitar Hemp per robar-li la cartera i Batre Arnold. Austràlia es va bolcar a l’atac i va vorejar l’empat. Amb l’equip desordenat, una transició anglesa va acabar amb el tercer gol, de Russo. La sentència. El somni acaba per a Austràlia. Anglaterra, com Espanya, vol cosir la primera estrella al pit.