L’Olot s’ha guanyat el bitllet per a la final de la Copa Catalunya. La primera final en la història del club olotí. Patint en una primera part on l’Europa ha fet treballar molt a Batalla, han aconseguit assegurar-se un gol abans de la primera meitat, i en tornar del vestidor ho han acabat de sentenciar.

L’Europa, amb ganes de revalidar el títol que van guanyar nou anys enrere, no ha tardat en avisar. En els primers 10 minuts Batalla ha hagut d’estar providencial per aguantar el 0-0 al marcador. La tensió no ha faltat en una cita com la d’aquesta nit. Dólera que demanava la groga per una acció dels escapulats, ha vist com l’àrbitre la treia, però mirant-lo a ell, en només 20 minuts de partit. Els graciencs han seguit arribant a l’àrea dels garrotxins, avisant, però Batalla ha complert. A la mitja hora de partit ha arribat la més clara per l’Olot. Urri ha recuperat la pilota, que ha arribat a Terma i la deixat de cares a Forés que amb un xut mossegadíssim, tant que ha rebotat al pal curt, ha acabat en mans de Vito. Els barcelonins no han trigat en tornar a avisar, amb un gol de Michael que l’àrbitre se seguida ha vist en fora de joc. I Sicuha volgut fer patir Batalla amb un parell d’ocasions que han espantat els garrotxins. Aliaga s’ha sumat al malson del porter olotí, amb un xut fregant el pal. Però els de Dólera no han abaixat el cap i han dominat els últims minuts de la primera meitat. Urri ha fet un avís previ al gol fregant el pal de Vito. I un minut després ha arribat la diana. Uri recupera a mig camp i superant fins a tres europeistes arriba per banda dreta a la línia de fons. Centre molt passat que Urri descarrega i Pedro ho remata però Vito la treu, no prou però, perquè Pedro i torna i els olotins enceten el marcador. Tres minuts d’igualtat i cap al vestidor.

A la segona meitat els de Dólera han sortit encara més endollats que a la primera i han decidit no patir. Centrada d’Urri que Marc Mas ha perfeccionat per Terma que amb una punteta s’anticipa al porter escapulat. L’Olot amplia distància però el ritme no afluixa. Vito comença a patir més que Batalla ni a la grada ni al camp els europeistes es rendeixen. Han arribat ocasions clares per les dues bandes, però els cops han anat disminuint. També s’ha reduit la tensió al camp, però no a la banqueta de Dólera, que combinava els glops d’aigua i el crits per païr els nervis. Al verd, només una última ocasió de l’Europa ha angoixat els olotins, que amb una mà justíssima de Batalla ha tret el xut llunyà de Adri Gené. La resta ja és història.