Quatre anys i mig de presó
Cas Alves. El tribunal considera que el sexe no va ser consentit, i li ha imposat la pena mínima prevista pel delicte d’agressió sexual, castigat entre 4 i 12 anys de presó en el moment dels fets
L’Audiència de Barcelona ha condemnat Dani Alves a quatre anys i sis mesos de presó per agredir sexualment una jove al lavabo d’un reservat de la discoteca Sutton la nit del 30 al 31 de desembre del 2022. El tribunal també li ha imposat cinc anys de llibertat vigilada un cop surti del centre penitenciari, i li prohibeix comunicar-se amb la víctima i apropar-s’hi a menys de 1.000 metres durant nou anys i mig. El brasiler, a més, haurà de pagar una indemnització de 150.000 euros a la víctima per danys morals. Tot plegat, un cop els magistrats han considerat que queda acreditat que l’exfutbolista va penetrar vaginalment la víctima amb violència i sense el seu consentiment.
La sentència, que l’Audiència de Barcelona va comunicar a les parts ahir a les deu del matí, ha arribat només dues setmanes després que acabés el judici, en què Alves, en presó preventiva des del 20 de gener del 2023, va insistir que el sexe va ser consentit i que aquella nit havia begut molt. Una versió totalment oposada a la de la víctima, que va ratificar la seva versió dels fets davant del tribunal i va explicar que Alves la va agredir sexualment, que va ser violent i va mantenir una actitud despectiva.
La condemna queda molt per sota dels nou anys de presó que sol·licitava la fiscalia i dels 12 anys que demanava l’acusació. La defensa d’Alves havia sol·licitat l’absolució o, com a alternativa, un any de presó, que ja havia complert de forma preventiva. La seva advocada, Inés Guardiola, ja ha anunciat que recorrerà contra la sentència per defensar “la seva innocència fins al final”. Per la seva banda, l’acusació i la fiscalia es van mostrar satisfetes perquè “la condemna reconeix la veritat de la víctima i el patiment”. Malgrat això, apunten que “evidentment” el dany no s’ha reparat i que volen estudiar a fons el text per veure si la pena imposada es pot comparar amb “la gravetat” dels fets provats. D’aquesta manera, doncs, esperaran a revisar la sentència amb “calma” i no han aclarit si presentaran recurs o no.
Atenuant
Per a la resolució d’aquesta sentència, el tribunal ha aplicat l’atenuant de reparació del dany pel fet que Alves diposités la indemnització en la fase d’instrucció. Un atenuant que les acusacions discuteixen, amb l’argument que no és una quantitat que el processat lliurés voluntàriament a la víctima per rescabalar-la pels danys causats, sinó que se li va fixar en fiança, amb advertiment d’embargament. També raonen que ha beneficiat injustament Alves per la seva avantatjosa capacitat econòmica. La sala ha rebutjat, això sí, l’atenuant d’embriaguesa que esgrimia la defensa, per no haver-se acreditat que Alves tingués les facultats cognitives afectades per l’alcohol.
Pena mínima
Aquest ha estat el primer gran cas mediàtic per violació jutjat sota el nou paradigma de la llei del “només sí és sí”, una llei que ha beneficiat l’exfutbolista. En el moment dels fets, acabava d’entrar en vigor. La norma posava el consentiment al centre i unificava els delictes d’abús i agressió sexual, rebaixant a quatre anys la pena mínima. Més tard, davant la polèmica per les inesperades rebaixes de condemna i excarceracions de violadors, el PSOE va impulsar una reforma per endurir les penes mínimes per violació, que es va aprovar l’abril del 2023 amb els vots del PP i el PNB. D’aquesta manera, Alves, si hagués estat jutjat tenint en compte la reforma, hauria estat condemnat almenys a sis anys de presó, ja que torna a ser la mínima per agressió sexual amb violència.
La sentència
El tribunal parteix de la premissa que “per a l’existència d’agressió sexual no cal que es produeixin lesions físiques, ni que consti una oposició heroica de la víctima a mantenir relacions sexuals”. En el cas de la violació comesa per Alves, la víctima va patir lesions en un genoll, cosa que per a l’Audiència fa “més que evident” l’existència de violència per “forçar la seva voluntat” davant la falta de consentiment. Els magistrats també han valorat la credibilitat de la víctima, ja que ha estat “coherent i persistent” i no ha caigut en contradiccions durant tot el procés. A més, el tribunal conclou que la denunciant no tenia cap motiu per denunciar fets que no haguessin ocorregut, ja que “la denúncia li portaria més problemes a la denunciant que avantatges”, com ara que la seva identitat pogués ser revelada.
Un cop la sentència sigui ferma, Dani Alves podria obtenir de forma immediata permisos penitenciaris –es concedeixen un cop complerta una quarta part de la pena– i res no li impediria aconseguir el tercer grau, que només obliga a anar a la presó a dormir.
