L’Olot trenca els registres
3a divisió FEF. Els olotins, líders destacats, afronten un març crucial amb el duel directe contra l’Hospitalet (segon) i la final de la copa Catalunya
A l’Olot totes li ponen. I perquè s’ho ha treballat a pols. El club garrotxí està demostrant que vol el seu sisè títol de tercera, que li donaria, per primera vegada, l’ascens directe a segona FEF (l’antiga segona B) sense haver de jugar cap play-off. El conjunt dirigit per Pedro Dólera està trencant tots els registres possibles entossudit a superar tots els obstacles per mantenir-se ferm en una primera posició que ja no vol deixar fins al final del curs. L’Olot encadena set victòries en la lliga després de superar el Badalona en l’última jornada (0-2) i ja és a només una d’igualar el rècord de l’entitat en la categoria, quan amb Ramon Maria Calderé a la banqueta, el curs 2016/17, en va sumar vuit. Els olotins no han perdut cap partit a domicili –vuit victòries i quatre empats–, i és que només han perdut un enfrontament, el 12 de novembre passat, a casa contra el Prat després de dominar els potablava, gaudir de múltiples ocasions i descuidar la parcel·la defensiva en el temps afegit (0-1). A més, Marc Mas és el màxim golejador del grup amb 14 dianes i l’olotina és la defensa menys golejada, amb 12 gols en contra, cinc de penal.
El conjunt de la Garrotxa ha treballat de valent des que va començar el curs per convertir-se en la màquina ben greixada que actualment és. Tot i tenir una plantilla curta i l’aparició d’obstacles en forma de lesió de moltes peces importants com Bruno Perone, Arnau Forés, Urri, Uri Ayala –l’últim a caure– o les molèsties físiques de Blázquez i Ufano, l’Olot sempre s’ha refet per reinventar-se. I el tècnic també, reubicant diversos futbolistes que han respost a la crida del barceloní amb un bon rendiment. Sense extrems purs durant mesos per la lesió de Forés, Moha Chabboura, Ufano, Urri, Terma o Marco Gil han passat per la banda de l’atac per permetre a Dólera mantenir la idea de futbol que vol.
Un març decisiu
En la sèrie de set victòries seguides, l’Olot ha passat de ser segon, a tres punts de l’Hospitalet, a ser líder amb un marge de nou respecte als riberencs, que van arribar a perdre quatre partits en cinc jornades. Precisament al març hi ha la tornada del duel directe al camp de l’Hospitalet que pot gairebé sentenciar el títol i l’ascens olotí –1-0 en l’anada al municipal–. Abans, els garrotxins reben el Castelldefels, cuer però en trajectòria ascendent, un partit trampa.
Després del matx contra el rival més directe –l’Olot avantatja de 16 punts el tercer, el Vilassar–, els de Pedro Dólera encadenaran dos partits com a locals, contra el Mollerussa i el Vilassar, amb la final de la copa Catalunya absoluta contra l’Andorra entremig, una cita marcada en vermell en el calendari que es disputarà també al municipal olotí i que pot significar el primer trofeu de la centenària entitat.
El partit al Sagnier contra el Prat tancarà un març atípic, exigent però que pot donar mig ascens i un títol. Com a repte no està gens malament per a un Olot que no es posa límits, que ja suma 53 punts i que no vol abaixar gens el ritme imposat.