La derrota dolça existeix
Copa Catalunya. L’Olot cau a la tanda de penals contra l’Andorra en un partit en què sotmet l’equip de segona A durant tota la segona part, li empata un 0-1 i té la possibilitat de remuntar al final
Olot 1 (2) Andorra 1 (4)
OLOT:Batalla, Blázquez (Marco Gil, 77’), Barnils, Juvanteny, Bigas, Uri González, Pedro, Terma (Roquet, 77’), Forés (Urri, 58’), Moha (Maynau, 58’) i Marc Mas.ANDORRA:Oier Olazabal, Petxa (Marc Fe, 63’), Roger Alcalà (Iván Rodríguez, 84’), Diego González, Migue Leal, Sergi Samper, Sergio Molina, Álex Calvo, Álvaro Martín, Pablo Moreno (Lobete, 63’) i Karrikaburu.GOLS:0-1 (36’) Álvaro Martín. 1-1 (80’) Urri.PENALS:0-1 Karrikaburu. 1-1 Pedro. 1-2 Álvaro Martín. 2-2 Barnils. 2-3 Sergio Molina. 2-4 Álex Calvo.ÀRBITRE:Carrero Romera.T.G.:a Barnils (30’), Urri (67’) i Marco Gil (85’), de l’Olot.T.V.:cap.PÚBLIC:2.618 espectadors al municipal d’Olot.L’Olot va perdre l’oportunitat d’aixecar el seu primer títol de la copa Catalunya però va guanyar una cosa que a la llarga pot ser millor, el respecte i adeptes. Les graderies del municipal es van emplenar de gom a gom per animar els garrotxins en una final en què, si bé van començar tímids i contemplatius per retenir la qualitat tècnica de l’Andorra, es van treure tota la vergonya del damunt coincidint amb el 0-1 d’Álvaro Martín (36’). Els de Pedro Dólera van dominar en moltes fases del joc, van estavellar dues pilotes al pal, van igualar el matx a falta de deu minuts amb un gol de murri d’Urri (80’) i, en l’afegit, van tenir una ocasió immillorable per remuntar i aixecar la copa a través de Pedro i Roquet. La tanda de penals va decidir que els andorrans revalidessin el títol i va guanyar l’equip a qui, en el fons, menys li importava guanyar i a la fi qui menys s’ho mereixia. La injustícia futbolística.
El partit va començar amb un Andorra monopolitzant la possessió davant d’un Olot que ja es trobava còmode defensant-se amb un 4-4-2 i les línies ben juntes. De fet, els de Sarabia no trobaven el camí per fer mal a la defensa olotina i van ser els locals els primers a avisar amb una ocasió de Forés després d’un rebot que Oier va refusar amb el cos (22’). Quan més lligats en curt semblava que estaven els del Principat, una pèrdua de pilota de Moha en una bona pressió rival va permetre a Karrikaburu muntar el contraatac, cedir a Álex Calvo i aquest, ja a dins de l’àrea, assistir perquè marqués a plaer Álvaro Martín al segon pal (36’).
Lluny de desanimar-se, amb el 0-1 l’Olot va deslligar-se. Va perdre la vergonya i gairebé fins al final dels 90 minuts va passar a dominar i, fins i tot, sotmetre el rival. Ja en el 39, els olotins van reclamar penal per mans després d’una rematada de Barnils i dos minuts més tard Terma va topar amb el pal des de la frontal.
El premi, només l’empat
La segona part va començar amb la mateixa tònica amb què havia acabat la primera. En el 68, Terma, amb bicicleta inclosa, va fer una centrada que Maynau va rematar bé amb el cap però sense prou potència, i en el 71, Oier va deixar bocabadats els presents amb una estirada brutal després d’una rematada d’Urri amb el cap. El domini i la insistència van permetre a l’Olot empatar de la manera més múrria quan Uri González va servir ràpid un córner i Marc Mas va desviar la trajectòria en semierrada, però Urri va posar la punta de la bota per fer gol (80’). Tot i l’intent andorrà d’anar pel partit, van ser els de Dólera els qui haurien pogut aconseguir el títol. Primer amb una autorematada d’un defensa que va estavellar-se al travesser (87’) i després amb una doble ocasió de Pedro, amb refús d’Oier i rematada als núvols a porteria buida de Roquet (94’).
Aquí va començar a perdre el títol l’Olot, abatut ja abans de l’inici d’una tanda de penals en què per l’Andorra va fallar Samper i pel bàndol de l’amfitrió van errar primer Uri González i després Urri. Álex Calvo va fer el gol de la victòria per establir el 2-4 i revalidar un títol que els garrotxins van tenir al palmell de la mà però que finalment se’ls va escapar.