L’Olot es va arruïnar la festa que tenia preparada per celebrar el seu sisè títol de tercera i l’ascens a segona FEF després de perdre contra el Tona (0-2) en el que va ser segurament el pitjor partit del curs dels de Pedro Dólera, el dia assenyalat, quan no podien fallar per fer esclatar els volcans, i en un context idoni, i és que els olotins només necessitaven sumar un punt davant la seva gent. De fet, l’Olot va ser campió i nou equip de segona FEF durant 128 minuts, els que va trigar l’Hospitalet a superar l’Escala, sumats als que va trigar el Tona a fer el gol que canviava el signe del partit al municipal.

La primera part va ser ensopida i plana. El conjunt osonenc va apostar per sortir amb una línia de cinc clara per contenir la rauxa habitual garrotxina, amb Pau Morer i Ribelles despenjats intentant aprofitar algun contraatac o jugada aïllada. Els de Dólera no trobaven la manera de fer mal als visitants, que sumaven efectius que solidificaven la seva defensa. I és que l’Olot no va tenir cap gran ocasió en el primer acte i sí el Tona, que, a través de Pau Morer, va fer treballar la defensa, primer amb un xut que Batalla va refusar (16’) i, després, amb un llançament que va acabar desviat per damunt del travesser (39’).

En l’inici de la segona part, l’Olot va sortir al terreny de joc amb nous aires i convençut que podia fer el gol que desestabilitzés el rival i li aplanés el camí cap al títol i l’ascens, però en el 63, una conducció de Pau Morer, el millor del Tona, va acabar amb una obertura del blanenc a la banda dreta i amb una jugada personal brillant de Pol Fernández, que va deixar asseguts dos defensors amb dues retallades i va superar Batalla sense contemplacions. El gol osonenc va deixar estabornit un conjunt de la Garrotxa agarrotat a qui no li anaven les cames, i llavors tampoc el cap. Ribelles va avisar amb un xut al contraatac i, en el 85, amb els olotins bolcats a l’atac amb els canvis ofensius, el Tona va donar el toc de gràcia llançant una galleda d’aigua freda a sobre de cadascun dels 1.611 espectadors presents al municipal –tret d’una trentena de tonencs.

Pau Morer va assistir de cullera Adrià Casanova, que, sense deixar botar la pilota, va afusellar Batalla i va ajornar qualsevol festa en una tarda que havia de ser d’alegria i va acabar sent de decepció.