El Gelbe Wand, conegut com el mur groc, és la tribuna vertical situada al gol sud del Westfalenstadion, l’estadi del Borussia Dortmund, on 25.000 persones es congreguen, dretes, en cada partit. És impressionant i un tret distintiu del feu i, irremeiablement també, del club borusser en tota la seva essència. Ahir, al Parc dels Prínceps, l’equip de la conca Ruhr no va tenir-lo a prop, no va sentir-ne l’escalf, però va reproduir-lo sobre la gespa per acabar assolint la gesta que és guanyar (0-1) una altra vegada contra el PSG i classificar-se per a la final de la Champions League. I és que l’equip entrenat per Edin Terzic, que tenia l’avantatge (1-0) de l’anada, va construir una resistència al davant de la seva àrea, un autèntic mur defensiu, que els parisencs, tot i la tralla que tenen al davant, liderada per Kylian Mbappé, no van aconseguir superar. Els grocs-i-negres, doncs, van donar la sorpresa i tornaran a una final de la màxima competició continental 11 anys després. Aleshores, com en aquesta edició, va ser a Wembley, on van perdre (1-2) contra el Bayern, contra qui podrien enfrontar-se també ara.

Mentrestant, el PSG haurà d’esperar un altre any i entomar un nou desencís a Europa, el seu principal objectiu. El conjunt orientat per Luis Enrique va intentar-ho, però, tot i faltar-li joc en diversos trams, va estar molt de pega, ja que va rematar fins a quatre pilotes al pal. A Alemanya, en l’anada, ja n’hi va estavellar dues; són sis xuts al pal en una eliminatòria en què no ha aconseguit fer cap diana. En la primera part no va estar a prop de marcar, incapaç de fer mal a l’endreçat grup borusser, que va dedicar-se a esperar el moment en contraatacs –gairebé marca Adeyemi en un– i a pilota aturada. Li va arribar a la segona meitat, quan Hummels (50’), en el llançament d’un córner en què van estar molt malament Beraldo en la marca i Donnarumma sense sortir, la va encertar de cap per obrir escletxa.

I ja, és clar, fins al final, el PSG va collar, afegint atacants sobre la gespa, mentre el Dortmund treia aigua a dojo, ja amb cinc al darrere i sense possibilitat d’amenaçar a dalt amb tothom enfonsat. Els alemanys van sobreviure, aferrats a Kobel, que va treure diverses mans de mèrit, i també als pals amb els quals van estavellar-se Zaire-Emery, Nuno Mendes, Mbappé i Vitinha. Ahir, el mur groc va traslladar-se a París.