El Madrid va aconseguir la quinzena Champions de la seva història després de guanyar el Borussia en un partit en què els alemanys van començar dominant (0-2). Carvajal i Vinícius van ser els autors de les dues dianes, que van arribar en l’últim terç del partit. Kroos i Reus, dues llegendes dels seus clubs, es van acomiadar dels seus aficionats. El conjunt blanc ja té més Champions que tots els equips de la Premier junts, amb el Milan en segon lloc amb set.

La final a Wembley va començar de manera inusual, amb espectadors saltant al camp, fet que va aturar el partit breument. Un cop reprès el joc, els equips van mostrar nervis i imprecisions inicials. Els del Signal Iduna Park van tenir un inici tímid amb un atac per la banda dreta, rebutjat per Rüdiger. Els primers minuts van ser de joc directe i imprecís, sense que cap equip pogués establir un domini clar. Valverde va ser el primer a provar sort amb un xut desviat en el minut 10.

El Dortmund va anar entrant més en joc ofensiu i va disposar de la primera ocasió clara quan Füllkrug va assistir Brandt, que, arribant de segona línia, va fallar el xut dins l’àrea. Vinicius va respondre ràpidament amb un xut alt. A partir del minut 20, van arribar els millors moments dels alemanys. L’oportunitat més clara la va tenir Adeyemi, que després d’un error de Carvajal, es va trobar sol davant Courtois, però no va poder definir. El Borussia va continuar pressionant, amb Füllkrug enviant una pilota al pal després d’una bona transició en el 22’. Aquest primer tram del partit va ser intens i ple d’oportunitats, especialment per al Dortmund, que ho va tornar a provar amb un xut de Sancho. El Madrid havia de resoldre alguns dubtes al mig del camp, tot i defensar bé.

El partit va entrar en una fase de control des del mig del camp, amb fases d’atac sense definició per part dels dos conjunts. Sabitzer va trencar el parcial amb un xut des de fora l’àrea que Courtois va enviar a córner (40’). El descans va arribar.

Després de la represa, Kroos va fer estirar-se Kobel en un llançament de falta que volia treure les teranyines de l’escaire. En l’acció posterior, Carvajal va rematar en la sortida d’un córner en una nova oportunitat. Novament el lateral dret madrileny va rematar una pilota morta al segon pal que entre Maatsen i Kobel van aturar (57’). El Madrid estava obligat a reconduir la situació de domini alemany i així ho va fer en el primer quart d’hora de joc de la segona part.

El partit es va obrir amb el Borussia creant perill i Courtois aturant una rematada de Füllkrug. El Madrid va respondre amb atacs per les bandes, però van trobar a faltar un davanter centre. Bellingham va estar a punt de marcar en el 69’, però no va arribar a la pilota per poc.

Terzic va ser el primer a moure el seu equip; Marco Reus, que s’acomiadava del Borussia, va entrar per Adeyemi. En la sortida d’un córner, Carvajal va anotar el primer gol amb una rematada creuada cap al segon pal que la defensa alemanya no va poder evitar. Era el minut 73. El més complicat ja ho havien fet i els d’Ancelotti es trobaven en un escenari immillorable.

Bellingham va tenir a tocar el segon, però Nico ho va evitar desviant l’esfèrica amb la punta de la bota. El Madrid se sentia còmode i el Borussia es precipitava en atac i lel marcador no jugava a favor seu. Kobel va tornar a evitar un gol de Kroos de falta i el conjunt groc va fer un pas endavant amb un doble canvi. Malen i Haller van apuntalar l’atac en el 80’. Camavinga i Nacho tornaven a fer lluir-se Kobel sota pals.

La sentència va arribar després d’una greu errada en sortida de pilota de Maatsen, que va servir una pilota a Vinícius, que no va perdonar (82’). Modric i Joselu van entrar al terreny de joc i els blancs ja celebraven la quinzena Champions de la seva història. La reacció alemanya va ser insuficient, amb un gol anul·lat per clar fora de joc de Füllkrug. El Madrid va controlar el tram final i es va convertir en el nou campió d’Europa.