Una de les pecu­li­a­ri­tats d’aquesta Euro­copa és la quan­ti­tat de fut­bo­lis­tes que defen­sen els colors d’un país que no els va veure néixer. En total, són 82 juga­dors –17 més que en la dar­rera edició– que, per dife­rents motius, són pro­fe­tes lluny de la seva terra. La selecció que lidera aquesta llista, per gole­jada, és el com­bi­nat d’Albània, rival avui de la selecció espa­nyola en el ter­cer par­tit de la fase de grups (21 h). Només 7 fut­bo­lis­tes dels 26 con­vo­cats per a aquesta cita euro­pea han nas­cut al país de les àgui­les: Gja­sula, Laçi, Muçi, Asllani, Hysaj, Kas­trati i Manaj. Com tot en la vida, hi ha una expli­cació.

Gianni De Biasi, tècnic d’ori­gen italià, va aga­far el càrrec d’entre­na­dor de la selecció alba­nesa el 2011. Al davant, tenia un repte majúscul: for­mar un equip amb pos­si­bi­li­tats de com­pe­tir con­tra qual­se­vol i aspi­rar a clas­si­fi­car-se per a les grans cites. Quan va arri­bar, la selecció era la 74a clas­si­fi­cada del rànquing FIFA. A poc a poc, però, va acon­se­guir crear del no-res un grup de fut­bo­lis­tes capaços de dis­pu­tar per pri­mera vegada la fase final d’una Euro­copa, el 2016, i ascen­dir fins a la 32a posició. Tota una pro­esa que es va asso­lir mit­jançant un pla molt ben traçat.

La guerra va dibui­xar una situ­ació geogràfica molt com­pli­cada als Bal­cans, amb un sens fi d’immi­grants repar­tits per tot el món. Amb l’objec­tiu de por­tar talent al seu equip, De Biassi va recórrer uns 70 països per par­lar per­so­nal­ment amb cada fut­bo­lista que tenia pas­sat albanès i que li cri­dava l’atenció. D’aquesta manera, el com­bi­nat va fer un pas enda­vant, i De Biasi va acon­se­guir col·locar la selecció en el mapa fut­bolístic euro­peu.

Aquesta fórmula de cri­bratge per tro­bar els millors fut­bo­lis­tes dis­po­ni­bles va tenir con­tinuïtat amb l’arri­bada el 2017 del també italià Ala­rico Rossi com a part del cos tècnic de Chris­tian Panucci. Es van tro­bar amb un equip veterà. Feia falta un canvi gene­ra­ci­o­nal per con­ti­nuar crei­xent. Per fer-ho, Rossi, cap del depar­ta­ment de scou­ting, va desen­vo­lu­par un algo­ritme per tro­bar juga­dors repar­tits per tot el món que pogues­sin jugar per Albània. El pri­mer va ser Ivan Balliu, català amb cognom albanès. Nas­cut a Cal­des de Mala­ve­lla, va poder ser naci­o­na­lit­zat gràcies a un rebesavi amb arrels alba­ne­ses. Va debu­tar el 2017 amb 25 anys, de la mà de Panucci, tot i que ja havia estat ante­ri­or­ment con­vo­cat amb la sub-16 i la sub-17 d’Espa­nya. Ivan Balliu va ser el motiu pel qual la fede­ració i Rossi van arren­car amb aquest inno­va­dor mètode, que els ha permès avui en dia tenir un equip molt més com­pe­ti­tiu i estar, enguany, dis­pu­tant la seva segona Euro­copa en tota la història.

Aquesta ha estat la fórmula secreta d’Albània. Històrica­ment, una selecció humil en com­pa­ració a les seves veïnes Sèrbia, Croàcia i Bòsnia. El país de les àgui­les està ara en mans de Syl­vinho.