“Itàlia, campiona d’Europa? No ho crec. No veig prou talent perquè guanyin; van guanyar l’última, però no crec en una segona vegada.” Així de contundent es va mostrar José Mourinho abans que la pilota comencés a rodar en l’Eurocopa. Les declaracions van incendiar Itàlia. I és que no venen d’un qualsevol. Mou, un tècnic d’èxit, coneix el país, hi ha dirigit dos equips: l’Inter (2008-2010), amb el qual va guanyar dues lligues, una copa, una supercopa i una Champions League, i el Roma (2021-2024), amb el qual va guanyar la Conference League i va accedir a una final de l’Europa League. Així, el tècnic portuguès va qüestionar obertament el potencial de la selecció italiana, unes paraules que no van ser ben rebudes per Luciano Spalletti, tècnic de la selecció italiana, que va replicar: “No responc a res de l’Special. Faig les meves pròpies valoracions. Hem de tenir autoestima i, al mateix temps, ser humils per entendre d’on venim i les dificultats que hem tingut. Tenim qualitat i nous jugadors que estan emergint com Calafiori, un jugador de primer nivell.”

Malgrat tot, el que va dir Mourinho és una opinió força estesa. Tot i ser la vigent campiona d’Europa, Itàlia ha experimentat bastants dificultats i no viu el seu millor moment. La selecció no es va classificar per al mundial del 2022, posterior a l’Eurocopa 2021 que van guanyar, ni tampoc ho havia fet per a l’edició de 2018. El desafiament que viu l’azzurra és l’etapa de renovació que està travessant, marcada per la marxa d’alguns dels pilars dels últims anys en la selecció i fins i tot de l’anterior tècnic, Roberto Mancini, que las va fer campiona d’Europa.

La selecció italiana està en ple relleu generacional i en el torneig està tenint problemes: una victòria (2-1) patida contra Albània, una desfeta (1-0) contra Espanya en què va ser molt inferior i un empat (1-1) contra Croàcia aconseguit al minut 98. Malgrat tot, li va servir per passar la fase de grups com a segona classificada. L’equip és bastant jove i no compta amb estrelles destacades. Els tres pilars d’aquesta selecció són el porter Donnarumma, que està fent actuacions notables sota els pals; Nicolò Barella, que tot i haver tingut una gran temporada a l’Inter no està mostrant el mateix nivell en aquesta Eurocopa, i finalment Federico Chiesa, que sembla estar totalment apagat. Tots tres són, de fet, dels pocs que repeteixen respecte de l’última Eurocopa: només n’hi ha nou en aquesta convocatòria dels presents fa tres anys. Algunes de les figures clau que han fet un pas al costat en aquesta transició generacional son Bonucci, Chiellini i Insigne, brindant una oportunitat a joves jugadors com Calafiori, central de 22 anys i un dels destacats. A més, el mateix seleccionador Mancini va dimitir del càrrec deu mesos abans de l’inici d’aquesta Eurocopa, després d’estar-hi cinc anys.

El buit a la banqueta va ser assumit per Spalletti, que també ha fet canvis significatius, deixant fora de la convocatòria jugadors que havien estat importants en anys anteriors com Verratti i Immobile. A aquestes absències s’hi sumen la de Sandro Tonali, suspès per apostes esportives, i la de Berardi, lesionat de llarga durada. Entre les retirades, les baixes i els jugadors descartats per decisió tècnica, només nou jugadors repeteixen convocatòria des de l’Eurocopa del 2021. Amb un total de 17 cares noves, aquesta selecció italiana renovada està disposada a defensar el títol amb una nova generació de jugadors. “En tot equip hi ha un relleu generacional, és una cosa natural. Però fins i tot els nous jugadors tenen experiència internacional, la qual cosa ens pot ajudar. Estic segur que junts serem més forts”, afirma Donnarumma, el capità.

Amb una història a l’esquena,, la pressió és alta per a aquesta azzurra, que se la juga avui (18 h) contra Suïssa en els vuitens.