Fa un mes que es va donar el tret de sortida a l’Eurocopa d’Alemanya 2024 i avui arribarà el moment de posar-hi el punt final a l’Estadi Olímpic de Berlín. Espanya o Anglaterra. Només una de les dues seleccions podrà tocar el cel després de la final d’aquesta nit (21h) i fer història. La selecció espanyola, perquè es convertiria en la més llorejada de la història amb quatre títols de l’Eurocopa, superant Alemanya, que en té tres, mentre que la selecció anglesa aspira al seu primer títol europeu, ja que tot i tenir un mundial en el seu palmarès –el del 1966– no va trepitjar una final de l’Eurocopa fins fa tres anys, quan va perdre la final a casa seva, a Wembley, en la tanda de penals contra Itàlia. Una espina que els de Southgate es volen treure sigui com sigui.

És impossible fer pronòstics. La selecció espanyola s’ha guanyat el dret de partir com a favorita després de deixar enrere Alemanya i França i mostrar el millor nivell de joc de tot el torneig, amb el permís precisament dels alemanys. De fet, els de Luis de la Fuente han guanyat els sis partits que han jugat fins ara, i només han necessitat la pròrroga en els quarts de final contra Alemanya. Números brillants, acompanyats per tretze gols a favor i només quatre en contra, que demostren la solvència d’una selecció que no partia com a favorita tot i ser l’actual campiona de la Lliga de les Nacions.

Les sensacions mostrades fins ara, però, no serveixen per a res en una final a cara o creu. I és que Anglaterra ha hagut de suar de valent per arribar a la final i s’ha vist amb l’aigua al coll en nombroses ocasions. Contra Eslovàquia en els vuitens de final Bellingham va salvar els mobles en l’últim instant i contra Suïssa i els Països Baixos els anglesos també van començar perdent. I, a més, les sensacions no han estat bones, ja que ha estat una de les seleccions que més crítiques han rebut pel seu joc. Tot això, però, no els ha impedit estar de nou a un sol pas del títol i han forjat una mentalitat de ferro que en una final els pot dur a l’èxit. I és que deixant de banda el pobre joc mostrat fins ara, si Anglaterra partia com una de les principals favorites abans de començar el torneig és perquè compta amb una plantilla amb un potencial bestial, que si avui és capaç d’acostar-se a la seva millor versió tindrà molt de guanyat.

Si una cosa es pot esperar de la final d’avui, a no ser que Anglaterra capgiri el guió previst, és que la iniciativa la durà Espanya. Amb el trident format per Fabián, Rodri i Dani Olmo –abans de la lesió Pedri– i la velocitat i el desequilibri de Nico Williams i Lamine Yamal per les bandes, els de Luis de la Fuente voldran tenir el control del partit per sotmetre una Anglaterra molt més pragmàtica. Els de Southgate, amb tres centrals, han confiat fins ara a mantenir la solidesa al darrere i esperar que les individualitats que té al davant, amb Foden, Bellingham, Saka i Harry Kane, resolguin la feina.

Enmig d’aquest guió, però, el nerviosisme pot tenir un paper important i caldrà veure quina és la resposta de jugadors com Lamine Yamal, que ahir va fer 17 anys i que disputarà la seva primera gran final. La pressió la té a sobre, però ja va demostrar amb el golàs contra França en la semifinal que sembla que no l’afecti.