Lògica futbolística
El combinat estatal és millor que Anglaterra i s’imposa amb dianes de Nico Williams i Oyarzabal, assistits pels catalans Lamine Yamal i Cucurella, i aixeca el quart títol
L’atacant de la Real Sociedad decanta la balança al minut 86 i deixa en no res l’empat que havia posat Cole Palmer per a un conjunt anglès que torna a ser molt garrepa
ESPANYA 2 ANGLATERRA 1
ANGLATERRA:Pickford; Walker, Stones, Guéhi, Shaw; Saka, Mainoo (Cole Palmer, 70’), Rice, Bellingham, Foden (Toney, 89’); i Kane (Watkins, 61’). ESPANYA:Unai Simón; Carvajal, Le Normand, Laporte, Cucurella; Rodri (Zubimendi, 46’), Fabian, Dani Olmo; Lamine Yamal (Mikel Merino, 89’), Morata (Oyarzabal, 68’) i Nico Williams. GOLS:1-0 (47’) Nico Williams. 1-1 (73’) Cole Palmer. 2-1 (86’) Oyarzabal.ÀRBITRE:François Letexier (francès), amb Willy Delajod (francès) al VAR.T.G.:A Dani Olmo, d’Espanya; a Stones, Kene i Watkins, d’Anglaterra.T.V.:Cap.PÚBLIC:75.000 espectadors a l’estadi olímpic de Berlín.La selecció espanyola és la nova campiona d’Europa. L’equip entrenat per Luis de la Fuente va imposar-se en la final (2-1) a Anglaterra i va aixecar, així, el quart títol de la història per convertir-se en el combinat que més en posseeix. La realitat és que la roja ha estat el millor equip del torneig, en què ha guanyat tots els partits que ha disputat i ha exhibit un futbol força estimulant imposant-se pel camí a conjunts de molt potencial, com ara Croàcia, Itàlia, Alemanya, França i Anglaterra, ahir en la final. De fet, el grup anglès, segurament amb més nivell que Espanya pel que fa a plantilla, peça a peça, ha fet tot el contrari en la competició, tot i accedir a l’última estació. El quadre orientat per Gareth Southgate ha estat molt lluny sempre quant a prestacions del que es podia esperar, ha tirat endavant els enfrontaments a empentes i rodolons, gràcies a la puntual fogonada d’algun dels seus futbolistes, i finalment, en el darrer matx, va acabar ensopegant.
A l’estadi olímpic de Berlín, amb el títol en joc, Anglaterra va tornar a oferir la seva versió més garrepa. Els three lions juguen amb el resultat, intenten que no passi pràcticament res, fan el partit llarg, aferrats a la idea que algú acabi resolent a dalt. De talent en tenen de sobres, amb Kane, Foden, Bellingham o Saka, encara que cap d’aquests va aparèixer. Sí, però, que van assolir l’objectiu en el primer temps, en què no hi va haver pràcticament cap acció a les àrees. El combinat estatal va tenir la pilota, però no va ser capaç de generar-li res a Anglaterra, ben endreçada al seu camp. No trobaven espais ni temps per maniobrar els extrems, Nico Williams i Lamine Yamal, tampoc Dani Olmo entre línies, i tot plegat va acabar desembocant en un joc pla. De fet, l’ocasió més clara en aquest acte la van tenir els anglesos, amb una rematada de Foden, després d’una falta lateral que va aturar Unai Simón.
Més aviat, doncs, semblava que passava el que pretenia Anglaterra, mentre Espanya, que a més va perdre just abans del descans un dels seus millors futbolistes, Rodri, per lesió, no s’en sortia. No li va pesar al conjunt de De la Fuente, però, l’absència del pivot del Manchester City, rellevat per Zubimendi, ja que només iniciar-se la segona meitat va colpejar i es va avançar en el marcador. El gol el van cuinar dos dels noms de l’Eurocopa, Lamine Yamal i Nico Williams (47’), amb jugada del futbolista del Barça i diana del de l’Athletic amb xut creuat. Llavors sí que va canviar el context, la selecció espanyola va trobar-se i va començar a generar ocasions clares, amb què hauria pogut obrir escletxa: Olmo va xutar a fora des de dins de l’àrea; Nico tampoc va afinar amb un tir llunyà; a Morata, Stones li va treure una rematada entre pals; i a Lamine Yamal, Pickford li va negar la diana en un xut enroscat.
Ja no li servia doncs a Anglaterra el que buscava i tampoc li funcionava, ja que ni amenaçava ni se li entreveien arguments per fer-ho, i Southgate va moure fitxa donant entrada a Watkins per Kane, a qui el joc de l’equip anglès l’ha penalitzat molt en un torneig en què ha exhibit una versió pobra malgrat marcar tres gols, i a Cole Palmer. I aquest últim, que ha completat una espectacular temporada amb el Chelsea però havia estat pràcticament inèdit en la competició, va respondre. Així, Cole Palmer (73’), després d’una transició ràpida dels anglesos, va recollir una pilota de Bellingham a la frontal de l’àrea i amb un xut subtil al pal llarg va empatar.
Amb el marcador igualat, els three lions van tornar al pla original i van tornar a fer un pas enrere. A la roja no la va afectar el gol en contra, no es va sentir collada, i va continuar a la seva. Lamine Yamal, després d’una espectacular jugada entre Nico i Olmo, gairebé decanta la balança, però Pickford va tornar-lo a superar. I tot seguit Oyarzabal (86’), que havia entrat per Morata, va caçar una bona centrada de Cucurella per determinar el resultat i el torneig. En els darrers instants, ja a la desesperada, va buscar-ho Anglaterra, i a punt va estar de forçar la pròrroga en l’última jugada amb un córner que va rematar Rice, va aturar Unai Simón, va tornar a rematar Guéhi i Olmo va treure amb el cap sobre la línia de la porteria.