Esports
Mor l’antic seleccionador anglès Sven-Göran Eriksson
Va triomfar en equips com l’IFK Göteborg, el Benfica, la Roma, la Lazio
Un dels entrenadors més llegendaris del futbol europeu, Sven-Görak Eriksson (Sunne, 1948), ha mort als 76 anys, segons han confirmat mitjans britànics. Fa pocs mesos li van diagnosticar un càncer en fase terminal.
El suec és tota una icona a Anglaterra, on es va convertir en el primer entrenador estranger en dirigir la selecció, però va triomfar en altres lliues, sobretot a Itàlia i Portugal. Va fer les primeres passes a l’IFK Göteborg, amb el qual va guanyar una lliga i sobretot la copa de la UEFA la temporada 1981-82, fet que el va posar en l’aparador internacional.
El Benfica va ser el primer gran del futbol europeu que el va fitxar per liderar des de la banqueta el seu projecte. No va decebre. En la primera temporada va ser campió de lliga i de la copa i va portar l’equip a la final de la UEFA. L’any següent va repetir el títol de lliga.
En el seu pas als anys vuitanta pel futbol italià va guanyar la copa del 1986 amb l’AS Roma. Va tornar al Benfica, on va estar a punt de trencar el malefici dels portuguesos a la copa d’Europa portant l’equip fins a la final del 1990. Després de triomfar en la Lazio, on va conquerir la darrera Recopa, una copa, una supercopa i una lliga, el 2001 va convertir-se en el nou entrenador de la selecció d’Anglaterra, càrrec que va ocupar fins al mundial del 2006.
En el seu primer mundial, el 2002, el combinat anglès va arribar fins als quarts de final, on va cedir contra el Brasil. En l’Eurocopa del 2004 va caure també en els quarts de final contra Portugal en la tanda de penals. Finalment, en el mundial del 2006, una altra derrota contra Portugal en els quarts de final en la tanda de penals va condemnar Eriksson, molt criticat pels mitjans anglesos. A la Premier va entrenar posteriorment el City i el Leicester. També va ser seleccionador de Mèxic, de Costa de Marfil i de Filipines, a banda de dirigir diversos equips de la lliga xinesa.
Arran de la seva obsessió per canviar tots els jugadors en els partits amistosos internacionals amb Anglaterra, la FIFA va crear una regla per restringir el nombre de canvis. En va arribar a fer onze en duels contra els Països Baixos, Itàlia, Austràlia i Islàndia. El seu estil de joc solia ser directe i de pressió constant als rivals.