Mor el badaloní Jaime Cano, futbolista de llegenda en equips com el Mallorca i l’Elx

L’exfut­bo­lista i entre­na­dor bada­loní Jaime Cano Nicolás (24 de març de 1946) va morir ahir als 78 anys a Palma de Mallorca, on era una tota una lle­genda pel se pas al club de la ciu­tat, on va jugar 105 par­tits ofi­ci­als en dues eta­pes. És recor­dat sobre­tot com un mig­cam­pista de gran talent i un juga­dor d’enllaç idoni amb els davan­ters. Una de les seves espe­ci­a­li­tats eren les cen­tra­des a l’àrea i les fal­tes i els llançaments direc­tes a por­te­ria, on era un ver­ta­der mal­son per als por­ters rivals.

Va començar a jugar a fut­bol en els infan­tils del Bada­lona, on va des­ta­car ràpida­ment. Va debu­tar amb els esca­pu­lats a la 2a divisió amb només 18 anys (1964-65). La seva pro­jecció va cri­dar l’atenció de l’Espa­nyol. Kubala, que n’era l’entre­na­dor, li va fer una prova quan Di Stéfano era la gran estre­lla de l’equip.

Cano no va convèncer i el mig­cam­pista va estar un any sense jugar, tot i que va con­ti­nuar entre­nant-se a les ins­tal·laci­ons de l’Espa­nyuol abans de recu­pe­rar l’ànima de fut­bo­lista i jugar una tem­po­rada a l’Andorra (3a divisió), equip que va ser­vir de tram­polí per fer el salt al Mallorca l’estiu del 1967, una ope­ració que va can­viar la seva vida. L’històric pre­si­dent del club balear Gui­llermo Gui­nard va ser l’home que va apos­tar per un juga­dor que encara no havia exhi­bit tot el seu poten­cial.

En la seva pri­mera tem­po­rada a l’illa va jugar 24 par­tits però va ser en la següent quan va escla­tar defi­ni­ti­va­ment. Va dis­pu­tar 32 par­tits, va fer qua­tre gols i va ser clau en l’ascens de l’equip a al 1a divisió. Al seu cos­tat juga­ven alguns dels mig­cam­pis­tes i davan­ters més recor­dats d’aquells anys a Mallorca, com Cana­rio, Domínguez, Conesa i Camps.

Les seves pres­ta­ci­ons no van pas­sar des­a­per­ce­bu­des per altres equips amb més poder econòmic. Així, el Mallorca el va aca­bar tras­pas­sant al Celta. A Galícia (18 par­tits) sota les ordres de Roque Olsen no va aca­bar tro­bant el seu lloc. El seu últim par­tit va ser con­tra el Real Madrid de Miguel Muñoz. Després d’una tem­po­rada a la 1a divisió va tor­nar a Mallorca, on va con­ti­nuar exhi­bint el seu talent natu­ral com inte­rior, sem­pre amb el 8 a l’espat­lla.

L’altre seu gran club pro­fes­si­o­nal va ser l’Elx CF. Els ala­can­tins el van fit­xar la tem­po­rada 1971-72 i, com havia fet a Mallorca, en el seu segon curs (1972-73) va ser un dels líders de l’equip en l’ascens a la 1a divisió. De fet, va se guar­do­nat amb el pres­tigiós premi Cha­llenge al millor mig­cam­pista. En qua­tre tem­po­ra­des al Baix Vina­lopó va jugar 123 par­tits i va fer 16 gols. El club ha fet un mis­satge a la xarxa X per recor­dar la figura de Cano, com era cone­gut en totes les ali­ne­a­ci­ons.

Poste­ri­or­ment el bada­loní va jugar en equips com el Múrcia, el Gan­dia i el Binis­sa­lem, on es va reti­rar amb només 34 anys en un curs que també va exer­cir d’entre­na­dor. Com a tècnic­també va diri­gir els juve­nils del Mallorca i a la ter­cera divisió la Unió Espor­tiva Collera i l’Atlètic Bale­ars. Quan va aca­bar la seva tra­jectòria de fut­bo­lista es va que­dar a viure a Palma.