esports
Mor el badaloní Jaime Cano, futbolista de llegenda en equips com el Mallorca i l’Elx
Va debutar amb 18 anys a 2a divisió amb el Badalona abans de triomfar en el club mallorquí i l’alacantí
L’exfutbolista i entrenador badaloní Jaime Cano Nicolás (24 de març de 1946) va morir ahir als 78 anys a Palma de Mallorca, on era una tota una llegenda pel se pas al club de la ciutat, on va jugar 105 partits oficials en dues etapes. És recordat sobretot com un migcampista de gran talent i un jugador d’enllaç idoni amb els davanters. Una de les seves especialitats eren les centrades a l’àrea i les faltes i els llançaments directes a porteria, on era un vertader malson per als porters rivals.
Va començar a jugar a futbol en els infantils del Badalona, on va destacar ràpidament. Va debutar amb els escapulats a la 2a divisió amb només 18 anys (1964-65). La seva projecció va cridar l’atenció de l’Espanyol. Kubala, que n’era l’entrenador, li va fer una prova quan Di Stéfano era la gran estrella de l’equip.
Cano no va convèncer i el migcampista va estar un any sense jugar, tot i que va continuar entrenant-se a les instal·lacions de l’Espanyuol abans de recuperar l’ànima de futbolista i jugar una temporada a l’Andorra (3a divisió), equip que va servir de trampolí per fer el salt al Mallorca l’estiu del 1967, una operació que va canviar la seva vida. L’històric president del club balear Guillermo Guinard va ser l’home que va apostar per un jugador que encara no havia exhibit tot el seu potencial.
En la seva primera temporada a l’illa va jugar 24 partits però va ser en la següent quan va esclatar definitivament. Va disputar 32 partits, va fer quatre gols i va ser clau en l’ascens de l’equip a al 1a divisió. Al seu costat jugaven alguns dels migcampistes i davanters més recordats d’aquells anys a Mallorca, com Canario, Domínguez, Conesa i Camps.
Les seves prestacions no van passar desapercebudes per altres equips amb més poder econòmic. Així, el Mallorca el va acabar traspassant al Celta. A Galícia (18 partits) sota les ordres de Roque Olsen no va acabar trobant el seu lloc. El seu últim partit va ser contra el Real Madrid de Miguel Muñoz. Després d’una temporada a la 1a divisió va tornar a Mallorca, on va continuar exhibint el seu talent natural com interior, sempre amb el 8 a l’espatlla.
L’altre seu gran club professional va ser l’Elx CF. Els alacantins el van fitxar la temporada 1971-72 i, com havia fet a Mallorca, en el seu segon curs (1972-73) va ser un dels líders de l’equip en l’ascens a la 1a divisió. De fet, va se guardonat amb el prestigiós premi Challenge al millor migcampista. En quatre temporades al Baix Vinalopó va jugar 123 partits i va fer 16 gols. El club ha fet un missatge a la xarxa X per recordar la figura de Cano, com era conegut en totes les alineacions.
Posteriorment el badaloní va jugar en equips com el Múrcia, el Gandia i el Binissalem, on es va retirar amb només 34 anys en un curs que també va exercir d’entrenador. Com a tècnictambé va dirigir els juvenils del Mallorca i a la tercera divisió la Unió Esportiva Collera i l’Atlètic Balears. Quan va acabar la seva trajectòria de futbolista es va quedar a viure a Palma.
Notícies
Diumenge,24 novembre 2024