Un Olot imprecís suspèn el primer propòsit de l’any
2a divisió FEF. El conjunt de Pedro Dólera perd per la mínima contra el València Mestalla condemnat per un gol matiner i una mala segona part
Olot 0 València Mestalla 1
OLOT:Pol Ballesté; Yaya Sidibé, Ayala, Roger Barnils, Marcillo (Maynau, 61’); Uri González (Manzano, 74’), Pedro del Campo, Salvans, Chema (Comamala, 74’), Marc Mas i Joaco (Terma, 61’).VALÈNCIA MESTALLA:Nil Ruiz; Diego (Abajas, 87’), Andrés, Javi Navarro (Panach, 65’) Serra, Santana; Pablo López (Mario, 46’), Ali Fadal, Lucas Núñez; Warren Madrigal (Gurendal, 46’) (Bellari, 87’) i Alex Cerdà.GOLS:1-0 (4’) Walter Madrigal.ÀRBITRE:Cubas Torras.T.G.:Als locals Ayala, Maynau i Salvans i als visitants Pablo López, Nil Ruiz, Serra, Cerdà, Lucas Nuñez i Andrés.T.V.:Cap.PÚBLIC:943 espectadors al Municipal d’Olot.L’Olot no ha complert el primer propòsit de l’any, caient en la visita del València Mestalla. Els olotins van anar de menys a més en la primera meitat, però els va condemnar un gol matiner dels valencians. I tot i que al final del primer acte ho van tenir tot a favor per fer l’empat, a la segona meitat no van estar gens afinats i no van saber capgirar el resultat.
El primer partit de lliga de l’any i el primer de la segona volta al Municipal d’Olot no va començar de cara per als olotins. El filial valencià va sortir amb més energia, molt ben col·locat, i va ser el primer d’arribar a porteria. Amb només quatre minuts de joc, els valencians es van plantar a l’àrea de Pol Ballesté, que tornava a la porteria 3 jornades després i que es va haver de lluir per aturar un primer xut de Diego des de metres enllà de la frontal. La parada de Ballesté va concedir un servei de cantonada que els visitants van transformar en el primer gol. Van pentinar a la frontal de l’àrea cap al segon pal i des d’allà Warren Madrigal va obrir la llauna. A partir del gol, els olotins, lluny d’encongir-se, van anar desarmant la defensa dels rivals per anar creant arribades, moltes arribades. Chema, Salvans, Marc Mas, Joaco, tots van arribar a la porteria de Nil Ruiz, però cap d’ells va aconseguir ser efectiu en l’última rematada. Això sí, van marxar al descans amb la sensació que l’empat era a prop.
En la represa, però, la sensació de ser a prop de l’empat es va anar esvaint a mesura que avançaven els minuts. El València va aconseguir anar fent abaixar el ritme del partit i l’Olot no va saber apujar-lo. Els valencians, ben col·locats, van jugar a les interrupcions i els garrotxins, el temps que la pilota estava en joc, no van saber trobar ni la verticalitat ni els espais. Al tram final van provar de recórrer a l’èpica, però ja era massa tard i l’efectivitat, com els ha passat en molts partits a la primera volta, no la tenien de cara.
Amb aquesta derrota, els de Dólera perden amb el mateix resultat que en l’anada contra el filial valencià i cauen en posicions de descens.