El futbolista escocès més llegendari de tots els temps, Denis Law (Aberdeen, 1940), també conegut com The King, va morir el passat 17 de gener després d’haver estat diagnosticat amb Alzheimer i demència quatre anys abans. El 1964, a les files del Manchester United, va pispar la Pilota d’Or al gallec Luís Suárez (1935-2023), que ja la havia conquerit el 1960 com a jugador del FC Barcelona.

El davanter és un dels pocs jugadors que considerat una llegenda als dos clubs de Manchester, el City i el United, tot i que va ser en el segon on es va consagrar com una estrella mundial. Va formar amb George Best (1946-2005) i Bobby Charlton (1937-2023) la formidable davantera dels diables rojos coneguda com a la “Santíssima trinitat”. Al seu costat va aixecar el 1968 la primera copa d’Europa, en una final jugada Wembley, d’un club que encara intentava oblidar el desastre aeri de Munic, l’accident del 1958 on van morir 23 persones entre futbolistes, periodistes i personal del cos tècnic.

Law ja havia estat un dels protagonistes del primer títol després d’aquella tragèdia, la final de la copa del 1963, on va ser l’autor d’un dels gols. També va ser decisiu en la lliga 1964-65 (28 gols). El United, imparable, també va ser campió el 1967. La temporada 1968-69 va el màxim golejador de la copa d’Europa (9 gols). Al United va marcar 237 gols en 404 partits. Nomes Wayne Rooney i Charlton el superen.

No era el clàssic davanter anglès matussera. Jugava amb el número 10, era un jugador amb una tècnica exquisida i també un killer a l’àrea, sobretot per la capacitat que tenia de girar-se sobre si mateix amb la pilota als peus o de fer parets en espais reduíts amb Charlton i Best.

Havia debutat com a professional al modest Huddersfield, prop de la ciutat de Manchester. El City el va fitxar el 1960 per 55 mil lliures, xifra que va marcar un nou rècord en el traspàs d’un jugador. Va fer 21 gols en 44 partits però a l’estiu el Torino italià va tirar la casa per la finestra i se’l va endur per més de 100 mil euros, marcant un altre rècord en el fitxatge d’un jugador. En un futbol dominat pel catenaccio no va poder desplegar el seu joc i el Manchester United acabaria pagant uns mesos després 115.000 lliures pel seu fitxatge.

Després de la seva etapa gloriosa a Old Trafford, va tornar al City amb la carta de llibertat. El destí el va portar a viure una situació inesperada en la darrera jornada de la lliga 1973-74. Aquell dia s’enfrontava a molts dels seus antics companys del United, que es jugaven la permanència. Necessitaven un empat. Amb tot, en els minuts finals del partit, Law va pescar una centrada a l’àrea petita i amb un cop de taló de geni va enviar la pilota al fons de la porteria. 1-0 i el Manchester United cap a segona. Doble alegria per a l’afició local.

El davanter, conscient que havia clavat un punyal a la seva antiga afició no només no va celebrar el gol sinó que va tornar al mig del camp amb el cap cot, en una de les imatges més recordades del futbol britànic dels anys setanta. Aquella mateixa temporada va jugar la final de la copa de la lliga, on el City va caure 2-1 contra els Wolves.

També va viure jornades de glòria amb la seva selecció. El 1967 va clavar el gol de la victòria dels escocesos contra Anglaterra (3-2), no només l’etern rival, sinó el conjunt que en aquells moments era campió del món. Amb 34 anys va jugar el mundial d’Alemanya del 1974, però l’equip va caure en la primera fase. En total va jugar 55 partits i va marcar 30 gols, els mateixos que l’altre gran davanter de la història del futbol escocès, Kenny Dalglish, que també havia estat a Alemanya.

Després del mundial es va retirar. Va mantenir vinculació amb el United exercint funcions d’ambaixador. Els aficionats del club han homenatjat aquests dies la seva figura. A Manchester hi ha, fins i tot, una estàtua amb Law, Best i Charlton plegats que s’ha omplert de flors des que es va conèixer la notícia de la seva mort.