El Real Madrid no acaba de funcionar. L’equip de Carlo Ancelotti va a batzegades. Té molt de talent ofensiu i, amb això, a còpia d’individualitats, tot sovint és suficient per guanyar, però quan la inspiració no arriba se li veuen les carències a nivell col·lectiu. Aquests dèficits venen provocats, sobretot, per la falta de treball defensiu dels del davant, Mbappé i Vinícius, que parteixen l’equip i el fan molt vulnerable quan el rival l’ataca, cosa que ha pal·liat en ocasions, com recentment contra el Manchester City, en què el francès i el brasiler, es van arremangar en defensa. Així, el problema se’l troba el conjunt madridista quan ni les individualitats van al davant, ni tampoc tiren al darrere, com li va passar ahir al Benito Villamarín, on va perdre (2-1) contra el Betis.

Se’n pot escapar el Real Madrid, si no fa la feina, contra rivals de poc potencial, però és que el Betis té Isco Alarcón, un futbolista de 32 anys, que de fet va passar-ne nou a la casa blanca, i que torna a ser de la màxima elit del futbol. I és que el mitjapunta va agafar les regnes de l’enfrontament i va completar una exhibició amb què va liquidar el seu exequip: va apropiar-se del joc, fent-se un fart de rebre pilotes per tot arreu, jugant-les totes amb sentit, ensenyant detalls de la qualitat que encara atresora i, sent, a més, determinant amb una assistència i un gol.

El recital d’Isco va començar una vegada el conjunt blanc va desconnectar-se, després d’avançar-se per mitjà de Brahim Díaz (10’). Des d’aleshores, i fins al final, ell i el Betis van tenir-ho tot controlat. Ja en el primer temps, va arribar l’empat, de Cardoso (34’) que va rematar de cap una centrada de córner del de Benalmádena; i, després del descans, el dorsal 22 (54’) va decidir transformant un clar penal de Rüdiger sobre Jesús Rodríguez. El Real Madrid va acabar amb la pilota, però amb poques idees i no va ni collar realment. Els blancs, que acabaran la jornada tercers, sumen en la lliga cinc punts dels darrers quinze disputats.