La història de sempre. Un dia més el Madrid va veure la mort de cara, però va salvar la vida sense fer més mèrits que el rival, i és que la Real Sociedad va ser superior en moltes fases del partit, però els d’Ancelotti van trobar el premi gràcies a les individualitats. Els blancs són el primer finalista de la copa després d’una eliminatòria esbojarrada que es va decidir en la pròrroga (4-4 i 5-4 en el global) gràcies a un gol de Rüdiger en el minut 115’ a la sortida d’un córner quan semblava que els dos equips, molt cansats, signaven arribar als penals.

Abans, durant els noranta minuts, va passar de tot. I això que la primera part va ser més o menys tranquil·la, amb Barrenetxea marcant el 0-1 (16’) i Endrick fent l’1-1 poc després (30’). En la segona part, i sobretot en el tram final de partit, és quan va arribar la bogeria, ja que el destí de l’eliminatòria va viure un gir de guió rere un altre, passant de l’1-1 en el minut 70 al 3-4 al final del temps reglamentari. Primer va arribar l’1-2 (72’) amb un gol en pròpia d’Alaba i seguidament l’1-3 que classificava la Real amb un xut d’Oyarzabal que va desviar Alaba –l’austríac no va tenir el seu dia– al fons de la porteria (80’). La reacció del Madrid va ser fulminant, i és que Bellingham va marcar el 2-3 en el (82’) i Tchouaméni, amb l’ajuda de Remiro, el 3-3 en el 86’. El Madrid ja es veia a la final en aquell moment, però en el 93’ Oyarzabal, aprofitant un error de Lunin, va forçar la pròrroga obligant el Madrid a fer un nou miracle.