Les tres últi­mes victòries ens donen con­fiança. Són com la punta de l’ice­berg de tota la feina que hem anat fent i ens donen moral de cara als últims 4 par­tits. Si fem una valo­ració dels 10 par­tits a la ban­queta, la regu­la­ri­tat de punts és bona; vol dir que les coses s’estan fent bé i que anem pel bon camí.

Sí. Comen­cem a tenir uns meca­nis­mes aga­fats, a enten­dre què volem, com ho volem, i si a això hi sumes la con­fiança, tot va molt millor.

La sal­vació depèn del par­tit de l’Europa, que és el següent. Sem­pre ho hem plan­te­jat així, cada par­tit és igual d’impor­tant. Estem fent el que teníem pen­sat fer, gua­nyar a casa dels rivals direc­tes i treure punts com con­tra l’Elx B o l’Atlètic Bale­ars. A casa con­tra el líder hem de seguir sumant i estem en con­di­ci­ons de fer-ho.

M’apa­reix el dimoni i em diu “Ho tenim molt a prop” i l’àngel em diu “Calma, que encara hem de tre­ba­llar més i tan­car l’objec­tiu”. Neces­si­tem gua­nyar l’Europa i sumar més punts. Venim d’una jor­nada rodona, però la caram­bola pot anar en con­tra.

Cos­tar, no… Ho vaig valo­rar amb mi mateix, si n’era capaç o no. Però vaig tenir clar de seguida que podia aju­dar el club, els juga­dors, i així ho man­tinc. No va ser res anti­na­tu­ral, ja que conei­xia la plan­ti­lla i sabia què em podia apor­tar cada fut­bo­lista.

Exacte. Per entre­nar un pri­mer equip com el de l’Olot vaig pas­sar pel juve­nil, amb unes tem­po­ra­des de molt d’apre­nen­tatge. Cada any apre­nia coses noves a Banyo­les i a Figue­res. L’any a la Unió, amb el play-off pel mig va ser bru­tal i ara tocava això, una cate­go­ria que no havia tas­tat com a tècnic, atrac­tiva però amb la intenció de seguir apre­nent cada dia.

Pot­ser ho hauríem de pre­gun­tar als juga­dors, però sem­pre m’he sen­tit accep­tat i res­pec­tat. Crec que ells també ho van viure de forma natu­ral i accep­ta­ven que els podia aju­dar.

Una mica dife­rent, soc. He après a ges­ti­o­nar les emo­ci­ons, però a nivell tàctic i tècnic crec que no soc tan dife­rent del Roger juga­dor. He tin­gut uns refe­rents com a juga­dor i intento aga­far les coses bones d’ells que crec que em poden aju­dar. Em venen al cap Edu Vílchez i un llarg etcètera, amb qui em sento iden­ti­fi­cat per la forma d’ense­nyar i trans­me­tre el fut­bol.

Sí. Estàvem encai­xant i tocava això, a més de la part men­tal. Pen­sava que aquesta part men­tal se solu­ci­o­nava amb punts i victòries, i per arri­bar aquí havíem de tenir soli­desa defen­siva, tot es retro­a­li­menta. Si acon­seguíem ser sòlids la con­fiança aug­men­tava i estàvem més a prop de sumar.

Hauríem de ser matemàtics i mirar els punts sumats per ell en tants par­tits i per nosal­tres. Amb en Pedro vam sumar molts punts, aquest equip l’ha cons­truït ell i alguns juga­dors són aquí per ell. Té molta part del mèrit i ara el que inten­tem és sumar tots els punts que ell no va poder acon­se­guir.

Em sento iden­ti­fi­cat amb els juga­dors per una manera de jugar par­ti­cu­lar i per l’estima que tenen al club, com ara Marc Mas, Pedro, Bar­nils… També em sento iden­ti­fi­cat amb juga­dors de fora que veig amb un grau d’impli­cació molt gran, que són pro­fes­si­o­nals i que al cap de poc temps ho donen tot al camp per l’escut. Estic molt sorprès perquè veig que tots els juga­dors tenen un grau de com­promís molt alt i pot­ser altres anys no ha pas­sat. Si ens sal­vem, tinc clar que serà per ells. Els qui juguen són els juga­dors i des del pri­mer dia he tin­gut clar que això ho aixe­ca­rien ells.

És un bon moment. Que­den pocs par­tits a casa i si la gent vol gau­dir d’un bon fut­bol ha de venir ara, i si volen aju­dar l’equip, també. Tots volem gua­nyar perquè l’Europa vol pujar i nosal­tres, sal­var-nos.

M’agra­da­ria que hi hagués molta gent de l’Olot per fer callar els de l’Europa, o per tal que no se sen­tin tant. Tant de bo! Si no és així, que la gent que vin­gui de l’Olot animi l’equip i gau­deixi de la festa. Hi haurà fressa, no sé d’on vindrà el soroll però n’hi haurà. Això és espec­ta­cle i el juga­dor ho agra­eix.

Ara estem en la situ­ació de sal­var la cate­go­ria. Després pot­ser toca plan­te­jar-se rep­tes més grans. Qui diu que l’Olot no tindrà una bona tem­po­rada que faci engres­car l’afició? No sé com més s’ha de fer, però és una via. L’Olot, això que vivim ara, ja ho ha vis­cut i no tenim un rival directe que ens per­meti retro­a­li­men­tar-nos com altres clubs. Els play-off d’ascens a segona B eren una cosa força nova i l’afició s’engan­xava. Estem en un món glo­bal i amb grans equips, tot­hom mira la tele i costa fide­lit­zar amb el ter­ri­tori.