El Girona confia trencar a Albacete la malastrugança a fora
És l'únic equip de segona A que no ha puntuat com a visitant (0 de 12)
Els manxecs han encadenat tres derrotes i podrien notar el nerviosisme
Molt satisfet amb l'evolució defensiva, Agné veu l'equip en la bona línia
El denominador comú dels partits del Girona a fora ha estat la derrota. Lluny de Montilivi, però, l'equip de Raül Agné ha tingut bons moments (la maduració del partit a Tarragona, la segona part a Granada i el nivell que va oferir a Sevilla) i ha fet també coses que hauria de mirar de no repetir (la baixada de tensió a Alcorcón després del 0-1 o la desconnexió inicial al Nuevo Los Cármenes). També li han aixecat la camisa, els àrbitres, quan tenia el derbi al camp del Nàstic sota control (dues expulsions), quan encara competia a l'estadi Santo Domingo (un penal i una targeta vermella) i quan estava en condicions d'assaltar el camp del Betis (un gol mal anul·lat a Peragón i un gol mal validat a l'equip local). Però el que queda, pel qui no hagi vist res, és el balanç de 0 punts de 12 que situa els gironins al vagó de cua com a visitants. De fet, és l'únic equip que no ha puntuat a camp contrari.
I això, encara que sigui per una simple qüestió estadística, s'hauria d'acabar. Evidentment, les raons d'Agné per trencar aquesta sèrie de resultats tenen més fonaments: «L'equip està preparat per guanyar a Albacete. M'agrada la línia que estem portant. Defensivament, hem millorat molt. Estem més organitzats, més ordenats i ja no som unes mares.» Agné sap que l'Albacete, amb tres derrotes seguides, serà com un lleó ferit –«que li ho preguntin al Valladolid», va dir, fent referència a la victòria la setmana passada del Girona, que afrontava el partit després d'una sèrie d'1 punt de 15–, però també és plenament conscient que els manxecs poden esdevenir un sac de nervis si el rellotge corre i el marcador no es mou. O, encara més, si el Girona és capaç d'avançar-se, tot i que aquest curs això no ha estat sempre sinònim de victòria.
Els gironins, que ahir a la tarda van arribar a Albacete després de completar un viatge per carretera sense cap incidència (l'expedició, que va sortir a primera hora, va fer un entrenament al migdia a Benicàssim, on posteriorment va dinar), jugaran en un estadi on n'han fet una de freda i una de calenta des que juguen a segona A. L'any del debut van arrencar un punt (1-1, amb Rafa Ponzo de figura) i el curs passat en van sortir escaldats en la penúltima jornada (3-0, quan amb un punt haurien segellat la permanència matemàtica).
Per jugar al Carlos Belmonte, Agné ja va deixar clares algunes coses, com ara que Luso, Noguerol i Tébar es mantindran en l'onze. El tècnic també va apuntar que refrescarà la davantera (Despotovic i Víctor Curto, que debutarà, rellevaran la parella més habitual que formen Peragón i Kiko Ratón). I Chechu té més números que Borja per suplir Moha.
Jandro, a l'escenari del seu primer ascens
Jandro Castro, un dels homes del moment a segona A, torna avui al Carlos Belmonte, on sol tenir una bona rebuda. Els aficionats del club manxec recorden l'excel·lent pas de l'asturià, que hi va jugar mitja temporada 2002/03 cedit pel Celta. Amb César Ferrando a la banqueta, Jandro va marcar 7 gols en 21 partits i va contribuir a l'ascens a primera. «És un camp especial, perquè hi vaig viure el meu primer ascens [el segon va ser amb l'Alavés]. En tinc molt bon record, de la ciutat, la gent i el club», explica el mitja punta, que considera molt important sortir del Belmonte havent puntuat per fi com a visitants: «Ens donaria més confiança i deixaríem l'Albacete per sota.»