—Tota la vida al bàsquet i ara al futbol. Com ha estat l'aterratge?

—«Bé, d'entrada evito un primer problema, que és que de futbol no hi entenc, cosa que és un gran avantatge per a l'àrea esportiva [riu]. La meva feina se centrarà en temes de màrqueting comercial i tinc molt clar que els grans protagonistes de tot això són els futbolistes i l'staff tècnic.»

—No es preocupi. Tothom hi acaba entenent, de futbol.

—«Doncs això és una de les grans miopies d'aquesta història. Jo sóc esportista, sóc de Girona i tinc experiència en la gestió esportiva tant des del vessant de club com des de la representació de jugadors, però insisteixo que de futbol no hi vull entendre. Tot i això, segurament veient el partit [Xerez-Girona] per Gol TV vaig deixar anar algun comentari que segurament no assumiria públicament.»

—Fa quatre dies que és al club. Alguna primera conclusió?

—«Sí. Els clubs que funcionen com una empresa i que se'n surten bé són els que saben diferenciar les coses, sense barrejar-les. I en el Girona veig les parcel·les molt ben separades i delimitades i els membres del consell en el seu lloc quan m'han parlat de les directrius del club.»

—Vostè ve d'una empresa [U1st] que també toca la representació de jugadors de futbol, alguns fins i tot que estan a segona A, com Nino (Tenerife), Armenteros (Rayo), Carlos Calvo (Granada)... Estaríem parlant d'una incompatibilitat?

—«No. Ja fins i tot quan treballava en el dia a dia amb aquesta empresa, l'àrea de futbol era independent. És més, hi va haver fa unes temporades al Girona un jugador de la meva empresa i el contracte el va signar un altre representant.»

—Què l'ha motivat a acceptar la proposta del Girona?

—«Crec que en la meva etapa professional havia arribat el moment d'un punt d'inflexió, i personalment també em venia molt de gust treballar a Girona, però per sobre de tot el que més m'ha agradat ha estat el projecte. Jo sóc molt de Girona, de la demarcació, de la Costa Brava, de l'interior... M'agrada molt la paraula gironització. I, al meu entendre, projectes com aquest gironitzen molt i fan gran el territori.»

—Doncs el futbol i el bàsquet han viscut sempre d'esquena l'un de l'altre. No li sembla que l'encaix s'ha volgut fer molt de pressa, i que hi podria haver un clima de rebuig?

—«Jo sempre he estat molt clar i directe amb aquest tema. Si no arriba a ser per Martí Artigas [delegat del Girona de bàsquet] i per Pere Capdevila [exjugador del CB Girona i director esportiu del Manresa], que en el seu moment van aixecar-se d'una taula i van anar a buscar Francesc Ferroni i, després, a l'Ajuntament i a la Diputació, hi van inscriure l'equip a la LEB Bronze, no hi hauria bàsquet a Girona. Qui no ho vulgui creure, és un il·lús, perquè és la pura realitat. Partint d'aquesta base, el bàsquet portarà sempre la motxilla de l'etapa Akasvayu. I serà molt difícil que si no és en un projecte com el del Girona de futbol, el Tots som Girona, que hi torni a haver bàsquet d'alt nivell. I d'alt nivell, ara es pot dir que en tenim. No ens pensem que d'aquí a quatre dies tornarem a l'ACB perquè, tot i que és un somni possible, ara mateix és irreal. Crec que els recels que hi pugui haver, els hauríem de poder llimar, perquè només fan que crear barreres. I del que es tracta amb aquest projecte és de tombar-les. I que la relació entre el futbol, el bàsquet, l'hoquei, l'handbol... és un projecte massa maco perquè hi hagi recels.»

—El mirall seria una mica el Barça, que els seus seguidors són del futbol, del bàsquet, de l'handbol, de l'hoquei, de l'atletisme i de tots els equips que portin aquest escut?

—«El mirall de l'estructura, rotundament no. El Girona no és un club per crear seccions, tot i que no sóc el més indicat per respondre aquesta pregunta. Però des del punt de vista de màrqueting, social i d'utilització d'aquesta estructura i aquest projecte, sí.»

—Girona va poder veure bàsquet de màxim nivell (equip a l'ACB i jugant competicions europees). Veu possible situar l'equip de futbol a cotes similars?

—«Serà molt difícil, però no és impossible. No sé com acabarem aquest projecte, però sí que un dels dèficits de l'Akasvayu va ser créixer en l'àmbit pressupostari i en l'esportiu, però no hi va haver un creixement sostenible en l'àmbit social. Recordo que al cap d'un any d'aparèixer [Akasvayu] ja s'estava parlant d'un pavelló nou, sense haver omplert mai l'actual. Aquí encara no he sentit ningú dir que hem de construir un estadi nou. Potser hi ha el projecte, però ningú ha sortit a dir-ho. El que s'ha de demostrar abans és que el camp, Montilivi, se'ns queda petit. I el que s'ha de fer és augmentar la massa social, que és una de les prioritats i obsessions del consell d'administració. Si hem de créixer com ho va fer el bàsquet, ho hem de fer d'una manera sostenible, i la vinculació social i empresarial ha de ser forta.»

—Qui el va venir a buscar?

—«Vaig venir a Montilivi de visita i em vaig creuar amb Ricard Carbonell, que buscava aquesta persona de màrqueting. I el destí ens va dur fins aquí. No coneixia el projecte gaire a fons, però vam anar parlant, primer amb Carbonell, més tard amb Ramon Vilaró i Josep Delgado, i ens vam anar engrescant.»

El paper de Josep Delgado

—Josep Delgado és l'ànima d'aquest projecte. El fet que es vulgui créixer estructuralment el fa incomparable amb els perfils d'Amat (Akasvayu), Flix (Figueres) o Piterman (Palamós)?

—«De la mateixa manera que es posen aquests noms sobre la taula s'han de posar també els bons noms del mecenatge esportiu, com Joaquim Vidal, els Roche... Tanta i tanta gent que s'han deixat molts diners en l'esport i que només ells saben si aquesta vinculació els va anar bé o malament. Josep Delgado, i això se li hauria de preguntar a ell, deu tenir els seus objectius personals i professionals, però de moment s'està gastant uns diners que mai ningú s'havia gastat en una situació tan delicada com la que es trobava el club.»

—Hi ha, doncs, dues llistes, la dels projectes de curta durada que viuen per sobre de les seves possibilitats i la dels projectes més a llarg termini i amb menys risc.

—«Jo vaig viure l'època Amat i el primer any l'hagués posat a la llista de l'esquerra, després l'hauria canviat de columna en veure que la cosa aguantava i al final va acabar com va acabar. No es tracta de fer llistes. Josep Delgado és un empresari que és el que ha endegat aquest projecte, que és l'autèntic termòmetre. I al consell d'administració hi veig gent molt implicada. I em consta que Josep Delgado ho ha dit en petit comitè i també en públic, que si ell deixa de ser-hi, això tiri endavant. I el que està inculcant és una mentalitat empresarial, de negoci, de fer rutllar això i dirigir-ho com una empresa. Això és el que em va portar aquí. Sóc un defensor nat de la possibilitat de fer diners en l'esport. Fer-ne o almenys no perdre'n. Ho he viscut en diversos clubs del territori espanyol, europeus, i a l'NBA hi ha casos espectaculars d'una feina ben organitzada que funciona.»

—Això no es podria plantejar amb el Girona fora de la Lliga de Futbol Professional. Un descens, per exemple, seria el final de tot?

—«Sí, però, tot i així, si mai es baixés, aquest club hauria d'estar preparat per no perdre diners i tornés a ser estable. Segurament hauríem de prescindir d'alguns treballadors de dins les oficines, segurament hauríem de rebaixar els sous dels jugadors i segurament també sobraria un director de màrqueting... però si s'intenta un sentit d'equilibri entre els ingressos i les despeses, això hauria de continuar funcionant.»

—Que se l'hagi fitxat a vostè i que s'hagi expandit l'àrea comercial és perquè el club busca recursos i evitar que cada mes Josep Delgado s'hagi de rascar la butxaca...

—«Diguem que una de les motivacions o objectius va ser crear aquest grup comercial. De la mateixa manera que es ven publicitat als diaris perquè hi ha un impacte de retorn, hi ha d'haver estudis ben fets sobre la publicitat en els camps. No val, tot i que passa, posar una tanca perquè ets amic d'un dels membres del consell d'administració. Del patrocini, i sobretot de la publicitat, n'hem de fer bandera. I als Estats Units, una cosa que va funcionar moltíssim i que hem d'intentar exportar aquí és la venda dels abonaments. No hem d'esperar a darrere d'un taulell que el telèfon soni, sinó anar a vendre l'oci, trepitjar carrer. Hem tenir un equip comercial ampli.»

entRevista a GERARD DARNÉS.