Girona

El futbol no entén de justícia

Partidàs del Girona, que ho fa tot i més per guanyar i acaba cedint un empat molt dolorós

Va ser víctima de la inspiració de Kiko Casilla, però també de la seva pròpia inoperància

El golàs de Jandro semblava arreglar-ho tot, però amb l'1-0 els locals es van desprogramar

No van saber tancar el partit i el Cartagena va aprofitar un final de taquicàrdia

EL JOC DOMINI I OPORTUNITATS
Fins a l'1-0 (74'), només hi va haver un equip sobre el camp: el Girona. Liderat per Jandro, l'autor del gol, i secundat per la resta de companys, els locals van tenir intensitat, criteri i ocasions.
EL TRAM FINAL UN PATIMENT
La falta d'eficàcia en atac va condemnar el Girona, que també ho va passar malament en defensa quan el Cartagena va despertar.

El joc del Girona en l'últim partit del 2010 (a Xerez) i en el primer del 2011 (contra el Cartagena) ha estat per emmarcar, però l'equip de Raül Agné ha començat l'any amb la mateixa cara de babau amb què va acabar l'anterior. Havent fet mèrits per aconseguir els sis últims punts, no només s'ha hagut de resignar amb un botí raquític (un puntet de no-res), sinó que s'està embardissant cada dia més en la zona tèrbola de la taula. No va merèixer encadenar ahir la setena jornada sense guanyar, però el futbol no entén de matemàtiques –el balanç d'ocasions a favor del Girona va ser aclaparador– ni tampoc de justícia –en el minut 74, el Cartagena hauria d'haver rebut pel cap baix el 3-0 i no pas l'1-0–. I el desenllaç encara hauria pogut ser més cruel, perquè en el minut 93 Cala no va fer l'1-2 de miracle.

Molt superiors.

Amb un esquema asimètric i Jandro impartint una lliçó magistral de futbol en la mitja punta, el Girona va protagonitzar una primera part de molt alt nivell, suficient per haver deixat el partit encarrilat o, fins i tot, liquidat. Però el 0-0 va castigar com mai el bon joc dels locals i va ser un premi extraordinàriament generós per a un Cartagena que es va encomanar a la sort –o al desencert dels locals– i també a Casilla (sense s final), l'home que va mantenir viu l'equip visitant amb algunes aturades prodigioses. Els gironins ho van fer quasi tot bé, menys ficar-la a dins. No van tenir ni un ensurt a la defensa, que Agné va capgirar de dalt a baix buscant aquella seguretat perduda. El millor de l'equip, però, va ser la intensitat i també l'elaboració. Impecables en el doble pivot, Dorca i Ángel es van cruspir el trivot visitant, que se'n va veure un bull per contenir les embranzides, sempre amb criteri, dels locals. Va fer molt mal Jandro, que llegeix com ningú el joc en les tres quartes parts de camp, però també la mobilitat de Peragón (caient a la banda dreta), les arribades per l'esquerra d'un activíssim Moha i el desplegament físic de Jose pel costat dret.

Ni el descans va tallar el ritme del Girona, que va sortir dels vestidors tan o més endollat que en el primer acte (tres ocasions en sis minuts). Casilla continuava salvant pilotes inversemblants, fins que Jandro li va enviar, a pilota aturada, un míssil a l'escaire.

Final descontrolat.

El més difícil semblava fet, però el Girona no va saber gestionar l'1-0. Li va faltar ofici per deixar de jugar a futbol (ja ho havia fet, i molt bé, durant una hora llarga) i travar el partit en l'últim quart d'hora, tallant el joc encara que fos enviant la pilota al camp d'entrenament.

És cert que l'1-0 també va fer despertar el Cartagena, que va començar a explotar les bandes. Al contrari que al Girona, li convenia estripar el partit. Gairebé li va costar el 2-0 (Curto va perdonar), però tot seguit va fer l'1-1, un premi majúscul.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)