El partit que el Nàstic va jugar, i perdre, dissabte a Girona va ser una mostra del que falta aquesta temporada a l'equip grana: gol. Va fer una bona primera meitat, amb possessió i mobilitat en la construcció atacant, però li va faltar, com sempre, verticalitat i verí en l'última acció. El Girona, en la primera diana, li va demostrar que no cal fer-ne gaire per marcar si hi ha convicció combinada amb una dosi important de qualitat i capacitat de rematada: passada en profunditat de Jandro, centrada a la primera de Chechu i rematada de Peragón. Tot i el domini, el Nàstic no va tenir ocasions realment clares de gol i les més o menys perilloses que va tenir les va desaprofitar, sobretot, un desencertat Rubén Navarro. Berry Powel, que va tenir una actuació indirectament criticada per Oliva contra Las Palmas, no va anar ni convocat ahir a Girona, i l'alternativa a la punta d'atac de Rubén Navarro era Eloy Gila, amb fitxa del filial, que es va mostrar més vertical que el de Sallent l'estona que va jugar. Només va marcar a pilota aturada –Mairata, rematant de cap una centrada de Morán– i, en els set últims partits, tan sols ha marcat set gols. El Nàstic es manté com l'equip menys golejador de segona A i un dels pitjors des de primera fins a la segona B.

En el mercat d'hivern, el Nàstic, conscient del dèficit en els metres finals, va buscar un davanter centre, però se'n va quedar sense. Es va conformar en reforçar la segona línia d'atac amb Viguera, Tuni i Felipe Sanchón, confiant que l'equip guanyaria en poder ofensiu. A Montilivi, com en els dos partits anteriors –els empats sense gols a casa contra el Ponferradina i Las Palmas–, el Nàstic va mostrar més mobilitat i més alternatives a la mitja punta, però no va definir a l'hora de fer mal. De totes maneres, els nous reforços acaben d'arribar i, tot i que Oliva no ha trigat a fer-los jugar –Tuni és el que ha jugat menys perquè té més problemes de rodatge–, s'ha d'esperar que aniran a més i l'equip generarà cada cop més ocasions.