–L'Alcorcón ha guanyat quatre partits seguits i cinc de les sis últimes jornades. Està en forma?

–«Estem en un moment dolç, hem superat la mala ratxa i ara estem molt bé.»

–Han reaccionat molt bé a dues derrotes seguides a casa?

–«Perdre dos cops seguits a casa [0-1 contra l'Elx i 1-2 contra el Vila-real B] va ser un cop dur, però ho hem sabut superar amb quatre victòries.»

–Han agafat la directa per salvar-se o encara els queda molt camí?

–«Buf! Ens queda molt, molt de patiment per salvar-nos, i només mirem enrere i els punts que tenim respecte als equips de darrere nostre.»

–Nou punts de marge respecte al descens és un bon coixí?

–«Tant de bo fóssim a finals de temporada. Ja es podria acabar la lliga d'aquí a dues o tres jornades, perquè això voldria dir que ja estaríem salvats.»

–Què el sorprèn més: els 15 gols de Quini o la posició de l'equip?

–«Doncs, no ho sé... Les dues coses han arribat sense esperar-ho. En el primer any a segona A, ningú s'esperava que marqués tants gols, i ningú pensava que l'Alcorcón estigués on està ara. A principis de temporada, tothom deia que seríem un dels quatre equips que baixaria. Les dues coses són sorprenents, és cert.»

–Com explica que 14 dels seus 15 gols hagin estat a casa?

–«Normalment creem més ocasions a casa que a fora. A fora, la veritat és que no creem gaires ocasions i, a més, a fora tinc una guerra amb els pals.»

–Quants cops ha rematat als pals a camp contrari?

–«N'he fet quatre, però no quatre pals i prou. Són pals en què sembla que la pilota ha d'entrar, però no ho fa.»

–Primer any a 2a A amb 30 anys. Com explica aquest gran debut?

–«Sí, és clar, és que estic content tant dels números personals com dels de l'equip. Gairebé tota la meva vida he acabat com a màxim golejador i no és novetat marcar gols, si que ho és que sigui a segona divisió i amb l'Alcorcón, que ha apostat per mi amb 30 anys. Intento fer gols per a l'equip.»

–Geijo (17 gols), Quini i Armenteros (15), Rubén Castro (14), David Rodríguez, Toché i Javi Guerra (13). Què li diu la dada?

–«Em diu més el fet que l'Alcorcón sigui onzè que no pas que jo estigui entre aquests jugadors. Són de primera i acabaran com a màxims golejadors. I Quini acabarà... no sé on acabarà Quini. Em conformo que l'Alcorcón se salvi, que és l'objectiu de tots.»

–No havia rebut mai cap oferta de jugar a 2a A?

–«No, en anys anteriors, mai no m'ha trucat ningú, tot i fer bones temporades a 2a B. Al director esportiu de 2a A li costa fitxar jugadors de 2a B perquè en els davanters se solen gastar diners i se sol apostar per jugadors de primera o de fora. I la vida de davanter de 2a B és complicada.»

–Part de l'èxit de l'Alcorcón, que va pujar a 2a A i va eliminar el Madrid en la copa el curs passat, és mèrit del tècnic, Juan Antonio Anquela. Què me'n diu?

–«Amb Nico de director esportiu, l'Alcorcón fa dues temporades i mitja que fa bona feina i, a més, va fitxar Anquela. Ell viu el futbol, és un entrenador que crea molt bon ambient, sap el que fa, i la veritat tot el que pugui dir és poc, podria començar a dir-te coses d'ell, i totes bones. A més, en dos anys i mig, va salvar l'equip del descens a 3a i l'ha situat a 2a A. Hi ha tingut molt a veure.»