–L'Alcorcón ha gua­nyat qua­tre par­tits seguits i cinc de les sis últi­mes jor­na­des. Està en forma?

–«Estem en un moment dolç, hem superat la mala ratxa i ara estem molt bé.»

–Han reac­ci­o­nat molt bé a dues der­ro­tes segui­des a casa?

–«Per­dre dos cops seguits a casa [0-1 con­tra l'Elx i 1-2 con­tra el Vila-real B] va ser un cop dur, però ho hem sabut superar amb qua­tre victòries.»

–Han aga­fat la directa per sal­var-se o encara els queda molt camí?

–«Buf! Ens queda molt, molt de pati­ment per sal­var-nos, i només mirem enrere i els punts que tenim res­pecte als equips de dar­rere nos­tre.»

–Nou punts de marge res­pecte al des­cens és un bon coixí?

–«Tant de bo fóssim a finals de tem­po­rada. Ja es podria aca­bar la lliga d'aquí a dues o tres jor­na­des, perquè això vol­dria dir que ja estaríem sal­vats.»

–Què el sorprèn més: els 15 gols de Quini o la posició de l'equip?

–«Doncs, no ho sé... Les dues coses han arri­bat sense espe­rar-ho. En el pri­mer any a segona A, ningú s'espe­rava que marqués tants gols, i ningú pen­sava que l'Alcorcón estigués on està ara. A prin­ci­pis de tem­po­rada, tot­hom deia que seríem un dels qua­tre equips que bai­xa­ria. Les dues coses són sor­pre­nents, és cert.»

–Com explica que 14 dels seus 15 gols hagin estat a casa?

–«Nor­mal­ment creem més oca­si­ons a casa que a fora. A fora, la veri­tat és que no creem gai­res oca­si­ons i, a més, a fora tinc una guerra amb els pals.»

–Quants cops ha rema­tat als pals a camp con­trari?

–«N'he fet qua­tre, però no qua­tre pals i prou. Són pals en què sem­bla que la pilota ha d'entrar, però no ho fa.»

–Pri­mer any a 2a A amb 30 anys. Com explica aquest gran debut?

–«Sí, és clar, és que estic con­tent tant dels números per­so­nals com dels de l'equip. Gai­rebé tota la meva vida he aca­bat com a màxim gole­ja­dor i no és nove­tat mar­car gols, si que ho és que sigui a segona divisió i amb l'Alcorcón, que ha apos­tat per mi amb 30 anys. Intento fer gols per a l'equip.»

–Geijo (17 gols), Quini i Armen­te­ros (15), Rubén Cas­tro (14), David Rodríguez, Toché i Javi Guerra (13). Què li diu la dada?

–«Em diu més el fet que l'Alcorcón sigui onzè que no pas que jo esti­gui entre aquests juga­dors. Són de pri­mera i aca­ba­ran com a màxims gole­ja­dors. I Quini aca­barà... no sé on aca­barà Quini. Em con­formo que l'Alcorcón se salvi, que és l'objec­tiu de tots.»

–No havia rebut mai cap oferta de jugar a 2a A?

–«No, en anys ante­ri­ors, mai no m'ha tru­cat ningú, tot i fer bones tem­po­ra­des a 2a B. Al direc­tor espor­tiu de 2a A li costa fit­xar juga­dors de 2a B perquè en els davan­ters se solen gas­tar diners i se sol apos­tar per juga­dors de pri­mera o de fora. I la vida de davan­ter de 2a B és com­pli­cada.»

–Part de l'èxit de l'Alcorcón, que va pujar a 2a A i va eli­mi­nar el Madrid en la copa el curs pas­sat, és mèrit del tècnic, Juan Anto­nio Anquela. Què me'n diu?

–«Amb Nico de direc­tor espor­tiu, l'Alcorcón fa dues tem­po­ra­des i mitja que fa bona feina i, a més, va fit­xar Anquela. Ell viu el fut­bol, és un entre­na­dor que crea molt bon ambi­ent, sap el que fa, i la veri­tat tot el que pugui dir és poc, podria començar a dir-te coses d'ell, i totes bones. A més, en dos anys i mig, va sal­var l'equip del des­cens a 3a i l'ha situat a 2a A. Hi ha tin­gut molt a veure.»